El bloc d'en Manel

Estimem Mallorca - Qui estima Mallorca no la destrueix!

Perdre la innocència

Manel | 13 Febrer, 2005 11:11

Comença a ser preocupant la violència escolar. En la meva època d'estudiant ja es donava però la direcció del col•legi juntament amb els pares del nen afectat prenia cartes en l'assumpte. Què ocorre ara? Conec massa casos de nens que arriben primerencament a una fase de depressió motivada ja no per disputes entre els seus pares, sinó per les contínues agressions físiques o psíquiques per part d'altres alumnes.

Entenc que els professors també són víctimes d'aquestes agressions i xantatges, que estan desbordats i que la seva principal competència és l'ensenyament. On s’està fallant? No sóc especialista en psicologia infantil, però entenc que en els pares o tutors, és a dir, els seus educadors. On estan els psicòlegs en els col•legis? En l'últim cas d'agressions que he pogut conèixer de prop, van expulsar al capitost d'un grup que es divertia atemorint a companys del col•legi, entre ells al germà d'una amiga. Fins ara les seqüeles deixades són greus.

Però no només em sembla preocupant el que ocorre en els col•legis, fora d'ells les coses no van millor. Les burrades que escolto en criatures de tan sols 6 o 7 anys són preocupants, i professores de primària així m'ho han corroborat. Atès que les competències d'educació recauen en el Govern Balear esper que prenguin cartes en l'assumpte, encara que crec que bona part de la responsabilitat recau en els pares. Els pares i les mares deuen esforçar-se en conèixer als seus fills, els seus problemes, i donar-los l'atenció que els correspongui, bé per a evitar que siguin agredits bé per a evitar que siguin agressors.


Comentaris

Escola

Pep Torro | 13/02/2005, 13:21

No se.... Quant jo era un infant, als anys 60 i part dels 70, no estavrm tant tancats com ara. Anava a l'escola sol amb la vicicleta. La mitje ore de "recreo", no dic pati per que pati no en teniem. Sortiam a jugar al carrer. No estavem tancats, voltats d'alambrada. Jugavem devant de l'escola a la sombra d'uns pins que encara hi ha. Hi al sentir el timbre tornavem entrar a l'escola. No recort que hi agues violencia. Al mitx dia, dinava a casa meva ,sempre acompanyat del pare i mare, dos jermans grans i la germana. A taula, mon pare parlava de les coses de foravila; els mens, les amet·lles i tal i tal. Mamare mandave feines; " auries de passar les ovells a can Bordils, i anar a cercar lenya, que ja s'acabe." I el meus germans txerraven de la seva feina. I aixi cada dia, al dinar i sopar. Fins i tot miravem le TV junts, aseguts tots a la camilla mirant "1 2 3 responda otra vez". Fora de l'orari escolar, jugavem tot lo dia al carrer. Tot lo dia per amunt i per avall. Vicicleta, bolles, boldufes, futbol. Al vespra ja estavem ben cansats. Hare que tenc fills, no es costum dinar i sopar aplegats. La feina no o permet. Hi ha agut temporades que he partit de casa a les 05:30h. i he tornat les 20 o 21:00h del vespra. Els nis dinaven a l'escola perque a casa no hi havia nigu. Els meus (Palma) no an sabut que es jugar al carrer. S'an passat moltes ores devant la TV, consola i ordenador. Les coses an cambiat molt. Jo pens que els pares no tenim tens per estar amb els fills. I aixo no auria de ser aixi de cap manera. Air dissabte vaig passar pel parc de les estacions, i a les tres i mitge del ora baixa hi avia maquines fent feina. Aixo no pot ser. Cuidar de la familia es un dret i un deura. Els oraris laborals s'an de regular i san de fer complir. La familia a d'estar mes tens junta.
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb