El bloc d'en Manel

Estimem Mallorca - Qui estima Mallorca no la destrueix!

A favor i en contra de la Constitució Europea

Manel | 15 Gener, 2005 13:37

Com no llegiré un text de més de 300 pàgines del que possiblement no entengui molt, he recollit opinions a favor i en contra de la Constitució Europea. En concret del “Consell Català del Moviment Europeu” i a “Pangea.org – Internet Solidari”.


Consell Català del Moviment Europeu

El Consell Català del Moviment Europeu demana als ciutadans i ciutadanes de Catalunya la seva participació i vot favorable a la Constitució Europea en el referèndum que se celebrarà el proper 20 de febrer de 2005.

Remarquem que és el primer tractat europeu que no ha estat dissenyat exclusivament pels governs, sinó per una Convenció, a la qual participà la societat civil, i que estava formada majoritàriament per parlamentaris nacionals i del Parlament Europeu, que representaven els diversos pobles de la Unió.

Volem destacar, també, la importància del fet que el text de la Constitució, en el moment de la seva signatura pels governs, hagi estat dipositat, per primera vegada, en català.

Tenim clar que el no a la Constitució no crea ni una Europa millor, ni tan sols una altra Europa, sinó que manté i consolida el Tractat de Niça que, fins i tot els propis governs que van signar-lo, en constataren les deficiències. Per això, en un Annex del Tractat, proposaren la celebració d’una nova Conferència Intergovernamental que va ser efectivament convocada després, i que va posar en marxa la Convenció Europea i la modificació dels Tractats.

Comprovem amb satisfacció que la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea queda, com sempre havíem demanat, incorporada a la Constitució i, per tant, obligarà que la compleixin tant les autoritats de la Unió com les dels Estats. S’estableix, a més, que els ciutadans podran recórrer individualment al Tribunal de la Unió, a Luxemburg, en defensa dels drets que els reconeix la Carta.

Considerem positius els importants avenços de democratització i transparència que la Constitució imposa a les Institucions europees. El Consell de Ministres prendrà generalment les decisions per majoria, i no per unanimitat, fet que permetia a un sol país de bloquejar-les. Es determina també que les reunions del Consell, quan discuteixi i voti les lleis, siguin públiques.

Per primera vegada es reconeix la democràcia directa i, amb la signatura d’un milió de ciutadans, es podran presentar propostes de lleis europees.

La Constitució defineix clarament el principi de subsidiarietat i de proporcionalitat. Per tant, les institucions territorials dels Estats, les regions europees amb competències legislatives i, en el seu cas, les federacions de municipis hauran de ser consultades abans de decidir, a nivell europeu, en qüestions que siguin de la seva competència, i, en defensa d’aquest dret, el Comitè de les Regions podrà recórrer al Tribunal de la Unió.

Les perspectives socials s’eixamplen amb la Constitució, que reconeix els drets col•lectius i sindicals, impulsa el diàleg social i les polítiques socials europees i reconeix específicament el pes dels interlocutors socials i de la cimera social tripartida. Per aquesta raó, la Confederació Europea de Sindicats (CES) ja ha manifestat la seva postura favorable al sí en el referèndum.



Pangea.org – Internet Solidari

1-El procés d’elaboració ha estat antidemocràtic.
No hi ha hagut un autèntic procés constituent, sino pactes entre estats i lobbys empresarials. El text que serà definitiu no es podia obtenir enlloc fins principis de novembre. Ara encara resulta difícil d’obtenir. No és només que no s’hagi consultat la població és que, ni ara, se li està donant el dret a ser informada. A 9 Estats es farà referèndum, a 6 més no és segur i a altres 10 ja és segur que no se’n farà. Només a un país (Irlanda) dels 9 on es fa referèndum, és vinculant, als altres 8 no ho és.

2-Consagra unes institucions antidemocràtiques.
Els òrgans decisius (Comissió europea, Consell de Ministres, Consell Europeu, Tribunal de Justícia) no han estat escollits pel poble, mentre el Parlament no té poder decisori, especialment en els aspectes clau: economia i defensa. El BCE estableix la política financera que han de seguir els Estats membres sense haver estat escollit democràticament. La Comissió té el poder executiu i escull els comissaris consultant els governs dels Estats (no els Parlaments). La Constitució atorga la primacia als òrgans tècnics sense control democràtic ja esmentats i enforteix els poders executius dels Estats, alliberats del control dels seus Parlaments.

3-El text és gairebé inamovible.
Una modificació exigiria la unanimitat dels 25 estats membres. Resulta absurd defensar un “sí crític”.

4-No reconeix els drets nacionals ni lingüístics dels pobles sense Estat.
No contempla el dret a l’autodeterminació ni el dret a la unitat territorial de les nacions sense Estat com els Països Catalans, tot perpetuant les fronteres estatals vigents. Es perd l’oportunitat per a articular una autèntica Cambra dels Pobles i les Regions d’Europa. Tampoc no es dedica cap esforç a protegir els drets jurídics, culturals i lingüístics de les nacions i només ens podrem dirigir a les institucions europees en les 21 llengües estatals, entre les quals no es troba la llengua catalana. La possibilitat de traducció del Projecte al català i d’altres llengües minoritzades reflexa més un acte de mala consciència que una disposició genuïna a reconèixer la realitat plurinacional, multicultural i plurilingüe d’Europa.

5-Estableix el capitalisme com a únic sistema econòmic possible.
La Constitució Europea el defineix com economia social de mercat altament competitiva, consagrant el model econòmic neoliberal (dèficit zero i estabilitat de preus, independència del Banc Central Europeu) que beneficien el sector financer i obliguen a restringir les polítiques socials. El seu nucli ideològic és l’atorgament de rang constitucional a l’Europa de Maastricht, neoliberal, elitista i tecnocràtica. No es preveu cap criteri de convergència en matèria de salaris, nivell d’ocupació o estàndards ecològics. A més, cents de milers de treballadors i treballadores de l’Est no podran durant anys exercir el dret a la lliure circulació i residència a d’altres països de la Unió. Hi ha drets fonamentals com el dret a la salut, a l’alimentació, a l’habitatge o el dret a un salari suficient que ni s’esmenten. Perviuran les desigualtats de pressupost, serveis i salaris entre els Estats europeus ja que el sistema de seguretat social serà a gust de cada Estat. Queda servida la possibilitat del dumping social i de la disputa entre els Estats membres per a oferir als capitals privats les “millors” condicions laborals, sanitàries i ecològiques per a rendabilitzar les seves inversions. No es permetrà l’aplicació de cap taxa o impost a la circulació de capitals perquè l’especulació financera es considera un valor en ella mateixa.

6-És una agressió als drets socials i dels treballadors.
El redactat restringeix enormement la possibilitat d’impulsar, tant en l’àmbit europeu com a l’interior dels Estats membres, polítiques econòmiques i socials alternatives encara que tinguessin el recolzament dels electors.
El dret de vaga només es podrà exercir en negociacions col·lectives i limitat a les lleis restrictives de cada país per a dificultar la convocatòria d’una vaga general europea permet. A canvi, la Constitució garanteix el “dret” al tancament patronal (lockout) i les deslocalitzacions.
Els serveis públics són esmentats com a “serveis econòmics d’interès general”. La primera directiva d’aquest any (1/2004), coneguda com a directiva Bolkestein, especifica detalladament com privatitzar la sanitat. En el sistema educatiu es tendeix a la mercantilització i a la discriminació elitista.

7- És una Constitució militarista.
Contempla la intervenció armada en altres països per a “prevenir el terrorisme” i altres supòsits poc clars. Continua la submissió europea a la política militar dels EEUU, ja que els Estats membres resten a les ordres de l’OTAN. La suposada contraposició entre una “Europa potència” i una “Europa subordinada” és una disputa propagandística entre versions germanes que només es poden considerar enfrontades de manera conjuntural. A més, es crea l’Agència Europea de Defensa, Investigació i Capacitats Militars, destinada a “reforçar la base industrial i tecnològica del sector de defensa” i a “augmentar la rendabilitat de les despeses militars”.

8-Perpetua el patriarcat i la discriminació per gènere.
La privatització dels serveis bàsics precaritzarà específicament la vida de les dones, mentre la Constitució no estableix cap mecanisme per a combatre la discriminació de gènere. El projecte preveu un tracte preferent amb les esglésies

9-Nega els drets polítics i socials dels immigrants.
Crea una nova categoria inferior a la de ciutadà, que és la de “resident de llarga durada no comunitari”, sense dret a vot i discriminat laboralment, i aprofundeix el tractament policial de la immigració. A més, estableix una concepció restrictiva del dret d’asil.

10- No garanteix la defensa del medi ambient.
El model de desenvolupament “altament competitiu” promet un cost ecològic per al qual el redactat no estableix mecanismes compensatoris, de la mateixa manera que no garanteix de cap manera els drets dels consumidors.

Links: Pangea.org – Internet Solidari i “Consell Català del Moviment Europeu”.


Comentaris

bon resum

evamarilen | 18/01/2005, 19:44

Trob que n'has fet un bon resum, Manel. Almanco a mi, em duu a veure claríssimament el major pes d'un NO reflexiu davant d'un SÍ precipitat, al text d'aquest Tractat. Ni tan sols s'hi reconeix l'existència de les Illes Balears i Pitiüses, ni la dels Països Catalans, ni la de la llengua i la cultura catalana que compartim des de fa segles.
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb