El bloc d'en Manel

Estimem Mallorca - Qui estima Mallorca no la destrueix!

Ja en tinc 30!

Manel | 27 Desembre, 2004 11:13

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat de veure a l’Auditorium de Palma “Ja en tinc 30!” de Jordi Silva i dirigida per Àngel Llàcer. Una hora i tres quarts sense parar de riure amb cinc personatges que ens entretenen amb les seves històries entrecreuades i embolics. Molt bé la llum, el decorat i sobretot la música. El pitjor va ser el ràpid que se’t passa el temps, com al personatge que ja arriba als 30 encara que pel que ens conta no malament aprofitats. De fet està angoixat i en crisi, però no és la crisi dels trenta i ningú li escolta ... Les riallades del públic ho diuen tot i és que vàrem gaudir d’una bona comèdia teatral en català.

Comentaris

Ja en tinc 30!

Manel | 27/12/2004, 11:58

Sinopsi del Teatre Nacional (http://www.teatrenacional.com/) L’Andreu fa trenta anys. I està angoixat. Està en crisi. Però no és la crisi dels trenta. De fet, ell no hi creu, en la crisi dels trenta. L’Andreu està angoixat perquè la gent que l’envolta (els amics, la nòvia, els pares...) sembla que s’ha entestat a capgirar-li la vida. I això et pot passar en qualsevol moment, no cal que sigui el teu aniversari. L’Andreu sap escoltar. No tothom en sap. Parlar sovint és fàcil: escoltar no tant. I la gent que confia en l’Andreu se n’aprofiten. Però a ell, ara que està en crisi, qui dimonis l’escolta? A qui li ha d’explicar, ell, les seves angoixes? Potser al públic, que –en principi- no fugirà, no canviarà de tema, està atrapat, condemnat a escoltar-lo... Aquesta comèdia, d’una banda, pretén ser un petit homenatge a aquells que saben escoltar, a aquells que hi són quan els necessitem i ens escolten, ens deixen parlar, sense canviar de tema a la mínima pausa que fem per respirar. Un homenatge a aquella persona que tots, algun cop, hem utilitzat per abocar allò que ens coïa a dins. Un amic, un exnòvio, un fill, una mare, una psicoanalista, un espectador..., tant se val. I, d’una altra banda, també pretén servir d’advertència: hauríem de triar amb cura el moment i la persona que volem que ens escolti: si li tenim tanta confiança, qui sap si allò que li expliquem no l’afectarà més del compte... Ja ho deia Billy Wilder: de vegades, més que no pas un fet, és més interessant mostrar-ne les conseqüències, d’aquell fet. Podríem dir que aquesta és una comèdia de conseqüències, les conseqüències de no saber controlar les nostres “íntimes loquacitats”.
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb