El bloc d'en Manel

Estimem Mallorca - Qui estima Mallorca no la destrueix!

Diuen que som a una democràcia, qui s’ho creu?

Manel | 30 Novembre, 2005 10:02

Na Cirer ens té acostumats al seu sentit democràtic, consistent en llevar a l’oposició política de les empreses públiques per disposar així de control i opacitat absoluta sobre aquestes (cap govern municipal ho havia fet). De la seva capacitat de xerrar amb la ciutadania es pot resumir en “abocament del Pont des Tren”. És però, una qüestió de partit. Manipulació informativa des de PP3 i cert periòdic, en són exemples.

Però llevar certes qüestions del debat parlamentari és una pràctica molt habitual d’aquest Govern. La tècnica es diu “Abús de la Llei d’Acompanyament dels Pressuposts”. Una llei de mesures tributàries i administratives amb la qual el Govern ha modificat directrius d’ordenació territorial, ha suprimit parcs naturals i, com vol fer ara, declarar totes les pedreres d’interès general. Utilitzant aquesta llei eviten el tràmit d’informació pública i el debat parlamentari. Un sentit democràtic que els duu a defugir el debat, o més bé, a anul·lar-ho.

Tombar la Iniciativa Legislativa Popular promoguda per la Plataforma Salvem Mallorca amb arguments sense sentit, un altre detall.


El segon i tercer cinturó de Ciutat

Manel | 29 Novembre, 2005 12:15

Els polítics es demanen per què els accessos a Ciutat i les autopistes no deixen de congestionar-se. Uns partits polítics proposen solucions, altres proposen estudiar el que ja se sap i altres proposen empitjorar el problema.

Com podem empitjorar la congestió? Molt fàcil, construint més vies ràpides com el segon i tercer cinturó o les autopistes. Sí, aquestes que fan que el pla de Mallorca es converteixi en el dormitori de Ciutat, que transforma municipis en el que avui és, per exemple, Marratxí: extenses àrees de ciment amb una densitat de població tan baixa que dificulta un servei de transport públic de qualitat i que obliga a la gent a viure amb el cotxe vagi on vagi.

Ara demanen el segon cinturó, amb el recorregut Coll d’en Rabassa, Alcampo i Universitat, per a més endavant continuar fins a Andratx degut a l’impossibilitat d’ampliar el primer cinturó. Fa temps que els especuladors s’han posicionat, una autopista a prop és negoci segur. I el proper cinturó (el tercer) arribarà fins el conegut centre d’oci de Marratxí. No ho dic jo ni cap partit polític, ho diuen els moviments especulatius de cert accionista d’aquest centre d’oci que es dedica a comprar terrenys als voltants del mateix centre. Vos enrecordeu d’Alcampo? “Què fa tan enfora de Ciutat?”, “Qui anirà?” En poc temps ja tenia el segon cinturó (de moment només hi ha un carril en cada sentit entre Coll d’en Rabassa i Alcampo) i una entrada/sortida directa a l’autopista d’Inca que es diu ‘Pont d’Inca’. Sabem però, que el Pont d’Inca no està precisament al costat d’aquest centre comercial.

Com ja he escrit a altres articles:

1) Defensam unes infrastructures segures i respectuoses amb el mediambient. Per això defensam el transport col·lectiu i un pla coherent de carreteres. Han endeutat les Illes per fer autopistes, dedicant a transport col·lectiu una quantitat ridícula (necessitem incrementar la xarxa ferroviària i la millora dels serveis d’autobusos entre municipis). El pla de carreteres és incoherent, irracional i sovint canvia perquè no tenen les idees clares. Les carreteres han d’ésser mes adequades a les distàncies de les Illes Balears.

2) Les noves autopistes són rebutjables perquè:

  • NO solucionen els problemes de trànsit. Traslladen els embussaments a altres llocs, tal com han fet el tercer carril de l’autopista d’Inca, la circumval·lació i autopista de Llucmajor, la circumval·lació d’Inca, per posar uns exemples.
  • Afavoreixen l’ús del cotxe, provocant a mig termini més embussaments i més emissió de gasos d’efecte hivernacle.
  • Són perilloses. Les carreteres més segures son les carreteres desdoblades amb paret mitjanera. Les autopistes afavoreixen la velocitat en comptes de la seguretat, i són les més destructives del paisatge i de l’hàbitat.
  • Desfiguren el territori. Amb imatges aèries podem veure l’impacte de les autopistes, dels camps de golf, dels ‘escalestris’ de l’autopista fins a Sa Pobla,...
  • Alteren l’economia dels pobles. Què tenen en comú Inca, Llucmajor o Vilafranca per posar exemples? Estan llevant el petit comerç dels pobles, part de l’economia local, convertint-los en pobles dormitoris.
  • Són molt cares

El “Segon Cinturó”, un exemple de fracàs del model econòmic, de transport públic i d’infrastructures de les Illes

La propietat de sòl edificable de Ciutat, en mans de poques empreses; la construcció de grans infrastructures viàries transforma la part forana en zona dormitori i incrementa el nivell de vehicles

Intervenció de la Plataforma pel Parc de les Vies al Ple de l’Ajuntament de Ciutat

Manel | 25 Novembre, 2005 08:13

Veurem on arriba el despotisme d’aquesta democràcia. Ahir eren ben passades les 9 del vespre i encara feien feina i amb aquestes llums tant emprenyoses que utilitzen. Pitjor dilluns, que a les 9 del vespre just a la vora del desaparegut Pont des Tren, tenien fent feina a operaris i les seves màquines amb la contaminació lumínica i acústica que caracteritza ja aquesta zona de Ciutat. Uns quants veïns fent fotos i cridant a les autoritats de la policia local de na Cirer, que més o manco, van deixar clar que tenien les mans aferrades pels seus caps.

http://www.mallorcaweb.net/parcdelesvies/obres.php?primer=0

"...pasadas las 21h. después de soportar taladradoras, hormigoneras, focos iluminando las fachadas y mucho ruido en la zona cercana al desaparecido Pont des Tren, algunos vecinos se asomaron al cercado metálico instando a que pararan, y golpeando la valla para llamar la atención a los trabajadores. También llamaron a la policía para que hiciera cumplir el horario de obras. Éste amablemente, les pidió que no hicieran ruido con las vallas y les instó a bajar. A las 21,30 pararon las obras, después de algún amago de encendido y apagado de focos."

Adjunt les intervencions al Ple de l’Ajuntament de Ciutat de representants de la Plataforma pel Parc de les Vies:

Ple Ajuntament 24 novembre 2005.

Intervé Angels Fermoselle en nom de la Plataforma pel Parc de les Vies

Dia 5 de novembre de 2005 vàrem perdre el Pont des Tren de Palma. Es podia haver evitat però no varen voler.

Les obres de soterrament havien de ser un motiu de orgull i alegria per a la nostra ciutat. Tothom està d’acord amb el soterrament. Però aquest soterrament que  estan duguent a terme, no és el que volíem tots. No satisfà més que a molt poquets, als que ho han decidit unilateralment ja que no és producte del consens.

Les idees que  aportaven des de la ciutadania  hagués permès salvar el Parc de ses Estacions, salvar el Parc de Son Fortesa i salvar el Pont des Tren, les tres grans pèrdues de patrimoni per culpa de una actitud tancada i poc receptiva. Pèrdues innecessàries i evitables. Tan sols si haguessin escoltat de veritat i haguessin acceptat que hi ha idees molt bones, i que les poden fer seves.

Els ciutadans no som els seus enemics. No ens tractin, per favor com si ho fóssim.

Quan li demanàrem auxili per salvar el Pont, fins el darrer dia, a darrera hora desprès de quinze dies de oferir alternatives, estudis i diàleg, vostès van contestar adelantant l’esbucament. Amb una ma signaven una carta a la que deien que estudiarien la nostra petició i amb l’altra signaven el permís perquè la policia local  desviàs el  trànsit fora del pont a les 6 del matí del dia 5. No son maneres responsables d’actuar.

És el moment que l’equip de govern de l’Ajuntament de Palma reflexioni. No entrarem en discutir si va ser esbucament o “desmonte”, perquè és ridícul negar la evidència. Noltros sí érem allà i ho varem gravar tot.

Tothom vol una gran estació de connexió de trens per Palma, i que hagi una estació terminal al mateix centre. Però era molt menys agressiu, més modern i més econòmic construir la gran estació connectadora de la futura xarxa de trens a la entrada de la ciutat. I la estació terminal molt més petita sota el Parc de ses Estacions. Centenars de propostes ciutadanes anaven en aquest sentit.  Igual demanàrem salvar el Parc de Son Fortesa i igual el Pont des Tren.

El mal ja està fet i hem de mirar cap endavant. Ara hem de recuperar el màxim de coses Per això és imprescindible comptar amb la seva voluntat de autèntic diàleg.

En un primer moment desprès de la demolició del Pont, pensàvem que les pedres originals, ja no les teníem, havien quedat reduïdes a “escombros” i llençades no se sap on, capolades i maltractades. Per aquest motiu dubtàvem si tendria sentit exigir la restitució del Pont, evidentment al seu emplaçament original. Però poc desprès ens varem adonar que necessitàvem recuperar-ho. Que la gent de Ciutat tenim dret a recuperar la nostra infància, la nostra memòria, el nostre patrimoni.

No ens oferesquin un simulacre de Pont des Tren. Una obra original i protegida no pot créixer o reduir-se com si fos de plastilina a expenses del gust o mal gust del governant de torn. És  ridícul i des del primer moment saben que impossible de realitzar. La neta de Bennàzar va dir “Si ho fan, que no s’oblidin de posar un lletreret que digui: Aquest no és el Pont d’en Bennàzar”

El Pont ha de recuperarse i pot ser una magnífica atalaia des del que mirar el Parc de ses Estacions i la Plaça de Espanya cap a un costat i el Parc de les Vies i les muntanyes cap a l’altre. El millor homenatge que li podem fer, a ell i als nostres hereus.

Hem intervengut avui per a demanar dues coses molt importants:

Per poder aprendre dels errors s’ha de reconèixer que aquests s’han comés.

Ens dirigim a l’equip de Govern de l’Ajuntament.

Han de reconèixer que no varen actuar bé ordenant la demolició del Pont des Tren. Era nostro. No tenien dret a destruir-ho. No era legal ni ètic fer-ho. Varen tenir moltes oportunitats per aturar, pensar i salvar-lo. Però no varen voler. I se varen equivocar. Ho han de acceptar.

La segona cosa que volem demanar ho feim mirant cap al futur.

Hem de recuperar el patrimoni perdut. El Pont era nostro i ho ha de tornar a ser. Ha de ser exactament el que hem conegut tota la vida, el que va idear Bennàzar, al mateix lloc, amb els mateixos materials, amb les mateixes dimensions i amb la mateixa orientació.

Diàleg i consens, Sra Batllessa. Aquesta és la “pócima” de qui bé governa. Ja hem perdut molt de patrimoni i tot es podia haver evitat. A partir d’ara anem a guanyar, a recuperar un Parc de ses Estacions, un Parc de Son Fortesa, el Pont des Tren i el Parc Central sobre les Vies del tren. Tot producte de un diàleg de veritat.

________________________________

Intervención en el  Pleno del  Ajuntamiento Jueves 24 de Noviembre de 2005.

Interviene Fátima Binimelis en representación  de la Plataforma pel Parc de les Vies

Hace dos meses estuvimos aquí mismo para explicar la situación de desamparo en  que nos encontrábamos las personas que vivimos cerca de las obras de soterramiento.

Explicamos que durante 9 meses habíamos soportado un horario de obras incompatible con nuestra salud física y psíquica.

En ese pleno se aprobó por unanimidad una resolución que obligaba a cumplir un horario limitado. En aquel momento creímos poder respirar tranquilos.

Pero la alegría duró poco. Si bien notamos un cierto respeto durante la primera quincena de octubre, después el ruido, y las molestias  fueron ganando minutos y ha llegado un momento en que estamos igual que hace dos meses si no peor.

Desde entonces llevamos un control diario de los incumplimientos tanto en los horarios cómo en otro tipo de irregularidades. De casi todas ellas se ha informado puntualmente a la policía y a veces a través  de los medios de comunicación.

No entendemos que: si nosotros sabemos por dónde salen los camiones sin tapar con lonas, en dónde empiezan las obras casi de madrugada y en dónde acaban cerca de las 11 de la noche, porqué la policía sólo acude si los vecinos avisan. Tampoco entendemos porqué no hace algo más que emitir un informe o presenciar los hechos.

Urge una acción contundente por parte de los responsables del Ayuntamiento que impida, antes de que se produzca, el comienzo o la finalización  a deshoras de las obras. Cada día.

Los vecinos están nerviosos y también indignados. No gusta que los responsables del Ayuntamiento no cumplan sus promesas, ni hagan cumplir los acuerdos.

De hecho creen, y creemos que quizás en el fondo no se quiere limitar el horario porque hay prisas para acabar, una prisas que no se ajustan a los intereses de los ciudadanos, si no  a otro tipo de intereses ligados a unas elecciones.

Estamos preocupados. Las prisas no son buenas consejeras. La seguridad y  la calidad de las obras pueden salir perjudicadas. Vivimos hace unos días un episodio grave, a nuestro criterio producto de las obras. Numerosos vecinos de un tramo concreto del corredor ferroviario y a ambos lados del mismo, además de la escuela de Santa Isabel, sufrieron a lo largo de la mañana varios temblores de gran intensidad. El más potente sobre las 12 del mediodía. Todos los testimonios atribuyen el origen a las obras. Todos nos acordamos de El Carmel.

La Conselleria de Obras Publicas, no sólo no tranquiliza queriendo echar la culpa a cualquier causa excepto a las obras, si no que nos despierta muchísima inquietud. Y ustedes guardan silencio.

No nos sentimos protegidos y es su obligación hacerlo.

No estamos hablando de unas obras que duren pocos meses, estamos hablando de años de nuestras vidas y de las de nuestros hijos. No nos obliguen a creer que las buenas maneras no sirven para nada.

Necesitamos tener la seguridad de que desde las  8 de la noche y hasta  las 8 de la mañana  no van a haber camiones con el motor en marcha cerca  de las casas, ni  focos iluminando las viviendas, ni el pitido de la marcha atrás de la maquinaria,  ni las voces de los trabajadores. Porque la casa es el espacio de relación con nuestras familias, un espacio de intimidad del que necesitamos disfrutar un poco de tiempo al día. En eso consiste la paz del hogar y de eso depende nuestro equilibrio psíquico.

Que no hayan obras fuera de horario, no es sólo que no se supere determinada intensidad sonora, es que haya quietud, ninguna alteración durante algunas horas.

Eso es con lo que ustedes se comprometieron hace dos plenos.

Ahora, estamos viviendo una situación realmente angustiosa. Unas obras que nos cuestan la salud y un futuro que ustedes se empecinan en pintar de gris. De gris asfalto. Les rogamos rectifiquen y nos devuelvan un poco de alegría. Cumplan con sus dos compromisos. Regulen los horarios de las obras y creen el Parque Central prometido en las pasadas elecciones. Tenemos el convencimiento de que si quieren, pueden.

http://www.parcdelesvies.org

Campanya “Energies Renovables” de Greenpeace

Manel | 24 Novembre, 2005 07:48

Greenpeace ha elaborat un ambiciós informe “Renovables 2050” referent a la viabilitat d’un sistema de generació elèctrica per a la península que hi conti amb la màxima contribució d’energies renovables. Durant aquest dies està duent a terme la presentació de l’informe arreu de tota la península ibèrica.

L’actual model energètic es basa actualment en la crema de combustibles fòssils i l’energia nuclear, i és considerada pels grups ecologistes com insostenible. Com a alternativa sostenible tenim un model energètic que es basi en l’eficiència energètica i les energies renovables.

Amb aquest informe, Greenpeace vol demostrar la viabilitat i les possibilitats de les energies renovables així com demanar a les institucions una aposta decidida per les energies renovables. És el futur...

Comunicat de premsa de la presentació que es va fer al Principat

CATALUNYA PODRIA ABASTIR AMB ENERGIES RENOVABLES 18 VEGADES TOTA LA SEVA DEMANDA D'ELECTRICITAT

El major recurs energètic de Catalunya és el sol: només amb energia solar termoelèctrica es podria satisfer 2 vegades la demanda elèctrica peninsular el 2050.

A la llum d'aquest potencial, Greenpeace demana al Govern tripartit que refaci el Pla de l'Energia de Catalunya i aposti de debò per les energies netes

La capacitat de generació d'electricitat amb fonts renovables en el territori català equival a 18 vegades la seva demanda d'electricitat projectada el 2050. Aquesta és la principal conclusió relativa a Catalunya de l'estudi "Renovables 2050: un informe sobre el potencial de les energies renovables a l'Espanya peninsular", presentat avui per Greenpeace. Solament considerant el seu potencial en energia solar termoelèctrica podria satisfer 2 vegades la demanda elèctrica de tota l'Espanya peninsular.

La capacitat de generació renovable és tan elevada que es podria plantejar fins i tot la possibilitat teòrica de cobrir totes les demandes d'energia de Catalunya, no només elèctrica, donat que equival a més de 3,75 vegades la seva demanda d'energia total projectada el 2050.

A la llum de les dades de l'informe, Greenpeace demana al Govern tripartit que retiri el Pla de l'Energia de Catalunya que va aprovar l'octubre i en faci un de nou apostant de debò per les energies netes, el potencial de les quals demostra que és possible pensar en una Catalunya 100% Renovable. Greenpeace i altres organitzacions socials van manifestar el seu desencantament amb el Pla de l'Energia del tripartit puix que aquest Pla no suposa de cap manera una aposta per un model energètic sostenible basat en l'eficiència i les renovables, ans al contrari, fins i tot planteja l'allargament de vida de les centrals nuclears catalanes.

"Catalunya és una comunitat rica en energies renovables, que són la forma més segura i neta de garantir el proveïment energètic i complir el Protocol de Kioto. Cal aprofitar aquests recursos, a més d'augmentar l'eficiència energètica, en lloc de pretendre seguir mantenint en funcionament les perilloses, brutes i costoses centrals nuclears", ha declarat Anna Rosa Martínez, delegada de Greenpeace a Catalunya.

Segons l'estudi, Catalunya podria ser autosuficient per a tota la seva demanda d'electricitat amb energies renovables, però fins i tot podria aconseguir-ho només amb una qualsevol d'aquestes: solar termoelèctrica (termosolar) (11 vegades), solar fotovoltaica integrada en edificis (2 vegades) o eòlica -terrestre i marina- (3,43 vegades).

Catalunya podria generar electricitat suficient per a satisfer unes 14 vegades la seva demanda d'electricitat únicament amb el total de potencial solar (suma de les tecnologies termosolar, fotovoltaica integrada, fotovoltaica són seguiment i xemeneia solar) amb el qual compte.

És de destacar el gran potencial de la solar termoelèctrica, que podria satisfer gairebé 11 vegades la demanda elèctrica projectada per a la comunitat en 2050 i 2 vegades la demanda elèctrica peninsular total.

"El major jaciment energètic de Catalunya és el sol, però si volem aprofitar-lo, els governs espanyol i català han de canviar el paper absolutament marginal que se li ha donat fins a ara en les planificacions energètiques a les distintes formes d'aprofitar l'energia solar", ha declarat Carlos Bravo, responsable de la Campanya d'Energia de Greenpeace.

Greenpeace demana una aposta política decidida a favor de les energies renovables, amb objectius més ambiciosos i majors recursos econòmics, i en detriment de les energies brutes. L'abundància de recursos renovables del nostre país hauria de permetre abordar amb confiança les pròximes decisions de política energètica i climàtica: pla de tancament de les centrals nuclears, directiva de renovables, revisió de les primes, fiscalitat ecològica, etiquetatge elèctric, planificació energètica, Pla Nacional d'Assignació d'emissions i nous objectius de Kioto.

Segons l'estudi de Greenpeace, els recursos estan àmpliament distribuïts en el territori peninsular, per la qual cosa existeixen infinites opcions de configurar un mix de generació d'electricitat totalment renovable, excloent totes les zones catalogades sota alguna figura de protecció ambiental, i fins i tot sería tècnicament viable abastir completament la demanda energètica total amb fonts renovables.

L'elevadíssim potencial de les renovables contrasta amb la timidesa del Pla d'Energies Renovables, recentment aprovat pel govern espanyol per arribar a cobrir amb aquestes energies un 12% de la demanda espanyola d'energia primària per a 2010.

L'informe "Renovables 2050" ha estat realitzat per a Greenpeace per l'Instituto de Investigaciones Tecnológicas (IIT) de la Universidad Pontificia Comillas, i és el primer del projecte "Revolució Energètica". L'objectiu d'aquest projecte és esbrinar si les renovables són suficients per cobrir la demanda energètica de la societat i verificar si és possible trobar la solució al canvi climàtic mitjançant la substitució completa dels combustibles fòssils per energies renovables, al costat d'un ús més eficient de l'energia.

La segona part, que es publicarà l'any vinent, s'ocuparà de calcular quantes energies renovables es podrien integrar en el sistema elèctric i com es podria compondre un mix de generació 100% renovable que satisfaci tota la demanda d'electricitat en l'horitzó 2050.

 http://archivo.greenpeace.org/energia/index.htm

Aquestes festes brindem amb cava català

Manel | 23 Novembre, 2005 13:12

"Anoche volvía yo a casa en metro, como a la una y media de la madrugada. Era uno de los últimos trenes y el vagón iba con bastante gente, casi toda en silencio. Poco antes de llegar a mi estación, un señor de pie junto a la puerta comenzó a gritar: "Estas navidades, Sidra El Gaitero: para que se jodan Carod y Zapatero". Lo repitió tres veces, sonriendo, posiblemente algo borracho. Unos jóvenes sentados algunos metros más allá rieron la gracia y uno de ellos incluso aplaudió. El resto del vagón, yo incluido, guardó silencio.

Tal vez quienes no viváis en Madrid no os resulte una anécdota importante ni significativa de cómo están yendo las cosas. Pero yo, que ahora estoy por aquí, he tenido oportunidad de presenciar situaciones semejantes. El otro día, en un chat de internet, apareció un plasta repitiendo una y otra vez el mismo mensaje: "no compres cava". No le di importancia. Le dije que se callara y se puso borde, pero el asunto no me preocupó. Tampoco me pareció grave en sí mismo el letrero que vi al día siguiente en un bar "castizo" del centro: "No vendemos cava". Pero al final, todos esos detallitos, sumados, fueron asustándome. La experiencia de anoche en el metro fue la gota que colmó el vaso. Porque la sensación de anoche en el metro me parecía sacada de "Cuéntame", o, mejor aún, de una serie de televisión que transcurriera en los primeros meses del 36. Era sórdida. Sentí impotencia. Aún hoy no me he perdonado no haber respondido "Tomad de postre crema catalana para que se jodan Rajoy, Acebes y Zaplana". O algo similar. No me preocupan las pérdidas de la industria del cava. A lo sumo, me puedo sentir solidario con los efectos que un boicot pueda tener en los puestos de trabajo de dicha industria, donde hay trabajadoras y trabajadores que tienen opiniones de todo tipo sobre el Estatut.

Carod y Zapatero sabrán defenderse a ellos mismos, supongo; tampoco me quitan el sueño. Lo que sí me preocupa, y mucho, es la penetración en cada vez más gente de los mensajes sesgados, populistas y demagógicos de la derecha más rancia y más rastrera sin que por nuestra parte, la de quienes estamos en esta otra mitad, no hagamos gran cosa para dar respuestas contundentes. Les estamos dejando el camino libre.

Mi única preocupación por la posibilidad de que ese boicot tenga éxito es a lo que se atreverán después. Tras los ladridos de la derecha casposa y ultraconservadora sobre los matrimonios de lesbianas y gays, sobre la reforma educativa, sobre el archivo de Salamanca, sobre el proceso de paz en Euskalherria... ¿a qué se van a atrever?, ¿qué es lo próximo que van a buitrear utilizando las pulsiones más primarias de todo un sector de población que por egoísmo, por conservadurismo o por desinformación, van a seguir sus mensajes con cada vez más rabia, más agresividad y más falta de respeto?

Os propongo que estas navidades compremos el doble de cava de lo habitual, de lo que teníamos previsto. Si sobra -aunque lo más probable es que os lo bebáis todo, pillines- lo guardáis para el cumpleaños o el aniversario. Que no se note ni una décima de descenso en la demanda de cava. Más aún: que suba, que estas navidades se venda más que nunca. Y con ese cava, brindemos para que el año 2006 sea cuando la gente progresista volvamos a protagonizar movilizaciones y formas de autoorganización para cortarle el paso a esa piara de cerdos (con perdón de los cerdos). Lo hicimos hace muy poco ...¿os acordáis? Conseguimos sacar las tropas de Irak y echamos de la presidencia del gobierno al facha. Eso fue anteayer. No se te olvide. No te confíes que igual el 2007 será ya tarde. Manos a la obra."

Els PePeros de Manacor en saben molt d'això, són bons seguidors dels missatges populistes i demagògics de la dreta més rància representada per Zaplana i Acebes...

El Pont dels records: Un passeig per la història

Manel | 21 Novembre, 2005 21:48

Dimecres 23 a partir de les 17:00 h, a l'Estació de Tren provisional.

El Pont dels records




L’Ajuntament de Deià desobeeix al TSJB

Manel | 21 Novembre, 2005 14:58

L’Ajuntament de Deià duu 8 mesos desobeint la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) que l’obliga a esbucar els 4 xalets de Llucalcari a una zona protegida.

La zona afectada s’anomena Can Simó, just devora el llogaret de Llucalcari al terme de Deià, i va sofrir  la parcel•lació, la construcció d’un camí i l’edificació dels xalets a esbocar.

Tal com recorda el GOB, aquesta zona està considerada des de 1972 de Paratge Pintoresc per decret de l’Estat Espanyol. A l’any 1985 entra en vigor la Llei del Patrimoni Històric i es reconverteix en Bé d’Interès Cultural, quedant protegida per aquesta nova normativa. A més, des de 1989, les NN.SS. de Deià qualifiquen com no aptes per a noves construccions aquesta zona. A 1991, es declarada Àrea Natural d’Especial
Interès a la Llei d’Espais Naturals, exigint 200.000 m2 per a poder edificar una casa. A les DOT de 1999, la zona es considera Àrea de Protecció Territorial i la Llei 9/99 la fa inedificable com la resta d’ANEI.


HAN PASSAT VUIT MESOS DE LA SENTÈNCIA I NO S’HA FET RES

El passat dia 15 de novembre, el GOB va fer arribar un escrit al Tribunal Superior de Justícia de les Balears, en relació a les sentències del Tribunal Suprem que anul•lava les llicència d’obra dels 4 xalets de Llucalcari i n’ordenava la seva demolició.

La primera sentència és del 1992 i el darrer “auto” és de març del 2005. A les darreres sentències se deia textualment:

“ Requerir al Ayuntamiento de Deià (Mallorca) para que lleve a término sin más dilaciones, el mandato contenido en la sentencia firme, con el apercibimiento que de no llevarlo a efecto en el término de u mes, se tomaran las medidas prevenidas en el articulo 112 de la Ley Jurisdiccional.”

Han passat més de vuit mesos d’ençà de la darrera resolució del TSJB. I l’Ajuntament, a pesar de declaracions fetes als mitjans de comunicació d’acatament i d’execució immediata, manté una actitud de desobediència dels tribunals, inadmissible en un estat de dret.

Davant això i a la vista de la actitud i mala fe de l’Ajuntament, que podria emmarcar-se en un tipificat delicte de desobediència al tribunals, previst al Codi Penal, el GOB demana al TSJB que se prenguin mesures previstes a la Llei Jurisdiccional.

En definitiva, se demana també que s’ordeni a al batle de l’Ajuntament l’execució de la sentència, amb advertiment de els conseqüències que implicaria no fer-ho.

ELS TRIBUNALS PARLEN CLAR

La sentència del Tribunal Suprem del 2002 no deixava cap tipus de dubtes. L’alt tribunal ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears que deia el següent:

“FALLO: Que ESTIMAMOS la demanda interpuesta en Autos 434 de 1990,
DEBEMOS DECLARAR I DECLARAMOS que los actos administrativos impugnados son contrarios a derecho y, en consecuencia los ANULAMOS, ordenando la demolición de los cuatro edificaciones construidos al amparo de las licencias de obras del ayuntamiento de Deià (Mallorca) de expedientes 57/85, 48/85, 19/86 i 7/87, con la restitución de los terrenos al estado natural del paisaje antes de deducir los desmontes y edificación”.

http://www.gobmallorca.com

Campanya d'al·legacions a la revisió del Pla de Residus

Manel | 21 Novembre, 2005 07:51

Durant aquests dies la revisió del Pla de Residus es troba a informació pública. L’objectiu de la revisió és duplicar la capacitat d’incineració de la planta de Son Reus. A més, aquesta revisió permetrà la utilització de les cendres com a material de construcció. I com fins ara, la recollida selectiva i especialment la recollida selectiva de matèria orgànica segueix sense l’impuls que cal per part del Consell. De fet, de la inversió del nou Pla, el 85 % es destina a la incineració.

El GOB duu a terme una sèrie d’actuacions davant la revisió del Pla, una de les quals és la campanya de recollida d’al·legacions que ara s’inicia. Adjunt còpia del model d’al·legacions. Les signatures es poden dur al GOB abans de dia 20 de desembre, quantes més firmes repleguem millor! Salut!

pla de residus-ale.doc


El Consell de Mallorca, disposat a repartir els riscos de les cendres i escòries de Son Reus per tota Mallorca


Especuladors + administracions públiques = escàndols urbanístics

Manel | 17 Novembre, 2005 06:24

Especuladors que cerquen fer negoci amb la terra, administracions públiques que es nodreixen dels recursos dels ciutadans per repartir-los entre quins controlen aquestes administracions i els rics/especuladors. Administracions, que en compte de defensar l’interès general, prostitueixen la terra de tots en benefici d’uns pocs, i es dediquen al lucratiu negoci de les influències

El tema ve perquè activistes de Greenpeace han realitzat una acció a l’hotel il·legal que es construeix al Parc Natural de Cabo de Gata (Almeria), amb la connivència de l’Ajuntament de Carbonera, la Junta de Andalusia i el Ministeri de Medi Ambient.

L’hotel construït per l’empresa Azata és el primer de 8 hotels, 1500 apartaments i un camp de golf. I fins ara, diu Greenpeace, des del departament de Medi Ambient de la Junta no han pogut justificar la legalitat d’aquesta contrucció.

30 activistes de Greenpeace ocuparen l’hotel per denunciar la il·legalitat i demanar que es faci complir la llei: "Greenpeace va a continuar con su acción de protesta a la espera de que las administraciones públicas hagan cumplir la legalidad y protejan el medio ambiente".


Engreixi la factura que la paga el poble!

La Plataforma pel Parc de les Vies contesta a Mabel Cabrer

Manel | 16 Novembre, 2005 16:14

La resposta de la Plataforma es deu a unes declaracions conjuntes de l’asfaltadora Mabel Cabrer i la destructora de patrimoni Catalina Cirer, on s’acusava a sa Plataforma de voler retardar les obres de soterrament. Si precisament volen qualque cosa els veïns afectats per les obres és qualitat de vida, és a dir, el parc que el PP va promès abans de les eleccions i que les obres acabin ja.


Ante ello la Plataforma pel Parc de les Vies quiere hacer las siguientes observaciones:

1)      Que si hubieran estado junto al Puente mientras lo arrasaban, hubieran visto cómo lloraban y se lamentaban muchos ciudadanos anónimos que por allí pasaban.

2)      Que no quieran ahora tergiversar la realidad. Anunciaron que desmontarían el puente “pieza a pieza” y lo han derruido. Está todo grabado.

3)      Que en nuestros escritos y informes con alternativas para salvar el Puente, incluso en el de  súplica para que parara la posible demolición el día antes de su destrucción, dejábamos claro a la Alcaldesa  que no derruir el puente no implicaba interrumpir las obras.

4)      Le explicamos que al estar trabajando al mismo tiempo en diversos tramos del corredor ferroviario, lo que no se adelantara en un punto, se podía adelantar en otro. Mienten ahora si pretenden hacer creer que no tirar el puente implicaba interrumpir el avance de las obras.

5)      Que en todo momento hicimos una llamada a buscar con tranquilidad la mejor solución y que su única respuesta fue primero hacer ver que lo pensarían y después actuar a traición adelantando el derrumbe.

6)      Que los estudios con las alternativas también se hicieron llegar al Consell de Mallorca y a Serveis Ferroviaris, dependiente de la Consellera Cabrer el mismo viernes día 4, todo en un intento desesperado apelando a la cordura de nuestros representantes.

7)      Que quizás las prisas en la ejecución de unas obras que ya nos han costado demasiado patrimonio responde más a intereses electorales que a los intereses de los ciudadanos.

8)      Que en todo momento la Plataforma ha manifestado su apoyo al soterramiento de las vías del tren. Nuestro rechazo frontal es al destino que le quieren dar al espacio en superficie liberado al quedar las vías bajo tierra.

Y en ese rechazo frontal nos mantenemos. Ya hemos perdido demasiadas cosas por la falta de auténtica voluntad de diálogo por parte de las autoridades. Es el momento de que acaten sus equivocaciones y enmienden una dinámica equivocada. Si aceptan su responsabilidad y cambian una manera de actuar que va en contra de sus ciudadanos, todos saldremos ganando.

Que aprendan de los  errores. Que no den la espalda a la mano que les tendemos.

PARC DE LES VIES 
http://www.pardelesvies.org
 

La Plataforma pel Parc de les Vies llista les irregularitats observades a les obres de soterrament

Manel | 15 Novembre, 2005 11:31

La Plataforma pel Parc de les Vies llista a la seva plana web les irregularitats observades a les obres de soterrament. Nombroses, tenint en compte que l’Ajuntament es va comprometre públicament a no permetre treballar a les obres del soterrament fora del horari dels dies laborables (entre les 8h i les 20h).

Per poder fer el seguiment de les obres establiren, ja fa més de dos mesos, diferents punts de control al llarg del corredor ferroviari.

El sentiment d’indefensió i desesperació creix entre els veïnats vist que possiblement quedin dos anys més d’obres, i després de quasi un any d’obres les irregularitats continuen, tot i les promeses de l’Ajuntament.


Els ciutadans no ens sentim respectats

Tot i no ser exhaustiu, es pot veure una constant, de incompliment de horaris. Tampoc no es cura la neteja dels carrers afectats i transport sistemàtic de terra sense cobrir amb lones. Des del canvi horari i aquestes darreres setmanes, encara és més evident l’abús de la paciència dels habitants propers a les obres.

Com exemple els vespre es va estar fent feina fins les 23h i avui matí abans de les 7h, ja havien començat. Diumenge passat no es va respectar el descans ….etc.

Les autoritats han complir els compromisos

El nostre control continuarà mentre durin les obres. És important deixar constància dels fets reals, que ens serviran per exigir a les autoritats que acceptin la seva responsabilitat de respectar i protegir als ciutadans.


http://www.mallorcaweb.net/parcdelesvies/obres.php?primer=0

Dret a decidir sobre mi vida

Manel | 14 Novembre, 2005 17:11

Des de que naixem ens lleven la llibertat. Són contraris als drets de les persones, a viure en llibertat. Volem que no hagi discriminació per orientació sexual, poder decidir si volem estudiar una professió religiosa... I quan es doni un pas per poder decidir sobre sa nostra vida, “ells” també ens diran que hem de fer, ells que comercien amb la vida. Una cançó de Habeas Corpus:


Estoy obligado a vivir a tener que aprender a vivir Enterrado en vida

Estoy obligado a vivir a tener que aprender a vivir Enterrado en vida

Estoy obligado a vivir a tener que aprender a vivir Enterrado en vida

Pero me ahoga mi vida, me ahoga esta vida exijo el derecho a acabar con mi vida

Nadie y cuando digo nadie estoy diciendo que nadie tiene ningún derecho
de decidir sobre mi vida, tiene derecho alguno de decidir sobre mi muerte
ni cuando ni como ni porqué, porqué nadie debería estar por encima ni por
debajo de nadie y cuando digo nadie estoy diciendo que paren por favor paren
todo este dolor tengo todo el derecho del mundo a decir se acabó.

Hasta cuando, hasta cuando, hasta cuando seguir esperando?
Hasta cuando, hasta cuando, hasta cuando?
Hasta cuando, hasta cuando, hasta cuando seguir esperando?
Hasta cuando, hasta cuando, hasta cuando tendré que aguantarlo?

Mi vida es solo mía, hasta cuando tendré que esperar? solamente mía
hasta cuando tendré que esperar?
Mi vida es solo mía, hasta cuando tendré que esperar? solamente mía

Todos y cuando digo todos estoy diciendo que todos tenemos el derecho
a vivir dignamente, tenemos derecho a morir dignamente, cuando es mayor
el miedo a la vida que a la muerte, y no hay moral que pueda oponerse
a la razón y no hay razón ni hay un dios ni leyes ni explicación
que me obligue a vivir esta lenta agonía, que me obligue a vivir enterrado en vida.

Hasta cuando, hasta cuando, hasta cuando seguir esperando?
Hasta cuando, hasta cuando, hasta cuando?
Hasta cuando, hasta cuando, hasta cuando seguir esperando?
Hasta cuando, hasta cuando, hasta cuando tendré que aguantarlo?

Mi vida es solo mía, hasta cuando tendré que esperar? solamente mía
hasta cuando tendré que esperar?
Mi vida es solo mía, hasta cuando tendré que esperar? solamente mía

Mi vida mi muerte, Mi vida mi muerte, Mi vida mi muerte, solamente a mi me pertenece.
Mi vida mi muerte, Mi vida mi muerte, Mi vida mi muerte, solamente a mi me pertenece.

Mi vida es solo mía, hasta cuando tendré que esperar? solamente mía
hasta cuando tendré que esperar?
Mi vida es solo mía, hasta cuando tendré que esperar? solamente mía

Derecho a la eutanasia derecho al suicidio
Mi vida es solo mía

Derecho a la eutanasia derecho al suicidio
Mi vida es solo mía

Derecho a la eutanasia derecho al suicidio
Mi vida es solo mía

Derecho a la authenasia derecho al suicidio
mi vida es solo mía

mi vida mi muerte
mi vida mi muerte
mi vida mi muerte
mi vida mi muerte
mi vida mi muerte
mi vida mi muerte
mi vida mi muerte
mi vida mi muerte...


"Les arrels no neixen del ciment", xerrada al Monestir de la Real

Manel | 13 Novembre, 2005 20:12

El proper Dimarts 15 de Novembre a les 20:00 h al Monestir de La Real i haurà una interessant xerrada amb l'intervenció de Macià Blàzquez, president del GOB, entre d'altres amb el títol "Les arrels no neixen del ciment".
 
Agendau-vos per la festa jove Secarock del proper Divendres 18 de Novembre a partir de les 20:00 h al Monestir de La Real.

Concert Salvem La Real Rock, 18 de Novembre



 

Concert Salvem La Real Rock, 18 de Novembre

Manel | 11 Novembre, 2005 18:41

Al-Mayurqa, Oprimits, Syphosis, Rock & Press, Yonovoy, i més,... al Monestir de La Real, divendres 18 de Novembre a les 20h.




http://www.salvemlareal.org/


Voluntaris de Mallorca per Guatemala

Manel | 11 Novembre, 2005 11:38

Voluntaris de Mallorca per Guatemala

Exposició

De l’11 de novembre al 2 de desembre de 2005

Inauguració dia 11 de novembre a les 20,00h

Galería Manzana 50

Morey, 13

Palma de Mallorca

Artistes participants:

Àngela Adrover, Sonia Aguirre, Pilar Alférez, J. Mª Almagro i Barceló, Neus Aller, Víctor Andreu, Paco Aparicio, José Aranda, Ramon Ballestè, Dolors Barranco, Amalia Bernabé, Santiago Bibiloni, Pere Bruix, Isaac Buj, Jesús Camargo, Sonia Campins, Artur Canyigueral, Clara Catalán, Jean Luc Charbonneau, Asun Clar, Pep Coll, Pedro Darder, Maite Elter, Carlos Espiro, Patxi Etchevarria, Paloma Figuerola, Xisco Fuentes, Paco Gaita, Francisca Genovart, Ana Giménez, Xisco Giménez, Francis Graves, Elisabeth Halbout, José Mª Hernández, Maillo, Ellis Jacobson, Ana Juste, Juan Llompart, Ernesto Maguiña, Manotes, Teresa Martí, Marta Matamalas, Tonina Matamalas, Margarita Morey, Max, Maxi Oliver, Antònia Oliver, Jordi Payeras, May Peraire, Catalina Perelló, Albert Pinya, Maria Porcel, Rosa Querol, Consuelo Rabanal, Tina Reus, Chantal Ripol, Laura Roca, Arturo Rhodes, Ana Rodríguez Molinari, Samblas, Vicenç Sastre, Pep Suari, Juan Carlos Valdovinos, Matilde Vela, Bárbara Vidal, Pilar Villalva

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb