Manel | 30 Novembre, 2005 11:02
Manel | 29 Novembre, 2005 13:15
Els polítics es demanen per què els accessos a Ciutat i les autopistes no deixen de congestionar-se. Uns partits polítics proposen solucions, altres proposen estudiar el que ja se sap i altres proposen empitjorar el problema.
Com podem empitjorar la congestió? Molt fàcil, construint més vies ràpides com el segon i tercer cinturó o les autopistes. Sí, aquestes que fan que el pla de Mallorca es converteixi en el dormitori de Ciutat, que transforma municipis en el que avui és, per exemple, Marratxí: extenses àrees de ciment amb una densitat de població tan baixa que dificulta un servei de transport públic de qualitat i que obliga a la gent a viure amb el cotxe vagi on vagi.
Ara demanen el segon cinturó, amb el recorregut Coll d’en Rabassa, Alcampo i Universitat, per a més endavant continuar fins a Andratx degut a l’impossibilitat d’ampliar el primer cinturó. Fa temps que els especuladors s’han posicionat, una autopista a prop és negoci segur. I el proper cinturó (el tercer) arribarà fins el conegut centre d’oci de Marratxí. No ho dic jo ni cap partit polític, ho diuen els moviments especulatius de cert accionista d’aquest centre d’oci que es dedica a comprar terrenys als voltants del mateix centre. Vos enrecordeu d’Alcampo? “Què fa tan enfora de Ciutat?”, “Qui anirà?” En poc temps ja tenia el segon cinturó (de moment només hi ha un carril en cada sentit entre Coll d’en Rabassa i Alcampo) i una entrada/sortida directa a l’autopista d’Inca que es diu ‘Pont d’Inca’. Sabem però, que el Pont d’Inca no està precisament al costat d’aquest centre comercial.
Com ja he escrit a altres articles:
1) Defensam unes infrastructures segures i respectuoses amb el mediambient. Per això defensam el transport col·lectiu i un pla coherent de carreteres. Han endeutat les Illes per fer autopistes, dedicant a transport col·lectiu una quantitat ridícula (necessitem incrementar la xarxa ferroviària i la millora dels serveis d’autobusos entre municipis). El pla de carreteres és incoherent, irracional i sovint canvia perquè no tenen les idees clares. Les carreteres han d’ésser mes adequades a les distàncies de les Illes Balears.
2) Les noves autopistes són rebutjables perquè:
Manel | 25 Novembre, 2005 09:13
Veurem on arriba el despotisme d’aquesta democràcia. Ahir eren ben passades les 9 del vespre i encara feien feina i amb aquestes llums tant emprenyoses que utilitzen. Pitjor dilluns, que a les 9 del vespre just a la vora del desaparegut Pont des Tren, tenien fent feina a operaris i les seves màquines amb la contaminació lumínica i acústica que caracteritza ja aquesta zona de Ciutat. Uns quants veïns fent fotos i cridant a les autoritats de la policia local de na Cirer, que més o manco, van deixar clar que tenien les mans aferrades pels seus caps.
http://www.mallorcaweb.net/parcdelesvies/obres.php?primer=0
"...pasadas las 21h. después de soportar taladradoras, hormigoneras, focos iluminando las fachadas y mucho ruido en la zona cercana al desaparecido Pont des Tren, algunos vecinos se asomaron al cercado metálico instando a que pararan, y golpeando la valla para llamar la atención a los trabajadores. También llamaron a la policía para que hiciera cumplir el horario de obras. Éste amablemente, les pidió que no hicieran ruido con las vallas y les instó a bajar. A las 21,30 pararon las obras, después de algún amago de encendido y apagado de focos."
Adjunt les intervencions al Ple de l’Ajuntament de Ciutat de representants de la Plataforma pel Parc de les Vies:
Ple Ajuntament 24 novembre 2005.
Intervé Angels Fermoselle en nom de la Plataforma pel Parc de les Vies
Dia 5 de novembre de 2005 vàrem perdre el Pont des Tren de Palma. Es podia haver evitat però no varen voler.
Les obres de soterrament havien de ser un motiu de orgull i alegria per a la nostra ciutat. Tothom està d’acord amb el soterrament. Però aquest soterrament que estan duguent a terme, no és el que volíem tots. No satisfà més que a molt poquets, als que ho han decidit unilateralment ja que no és producte del consens.
Les idees que aportaven des de la ciutadania hagués permès salvar el Parc de ses Estacions, salvar el Parc de Son Fortesa i salvar el Pont des Tren, les tres grans pèrdues de patrimoni per culpa de una actitud tancada i poc receptiva. Pèrdues innecessàries i evitables. Tan sols si haguessin escoltat de veritat i haguessin acceptat que hi ha idees molt bones, i que les poden fer seves.
Els ciutadans no som els seus enemics. No ens tractin, per favor com si ho fóssim.
Quan li demanàrem auxili per salvar el Pont, fins el darrer dia, a darrera hora desprès de quinze dies de oferir alternatives, estudis i diàleg, vostès van contestar adelantant l’esbucament. Amb una ma signaven una carta a la que deien que estudiarien la nostra petició i amb l’altra signaven el permís perquè la policia local desviàs el trànsit fora del pont a les 6 del matí del dia 5. No son maneres responsables d’actuar.
És el moment que l’equip de govern de l’Ajuntament de Palma reflexioni. No entrarem en discutir si va ser esbucament o “desmonte”, perquè és ridícul negar la evidència. Noltros sí érem allà i ho varem gravar tot.
Tothom vol una gran estació de connexió de trens per Palma, i que hagi una estació terminal al mateix centre. Però era molt menys agressiu, més modern i més econòmic construir la gran estació connectadora de la futura xarxa de trens a la entrada de la ciutat. I la estació terminal molt més petita sota el Parc de ses Estacions. Centenars de propostes ciutadanes anaven en aquest sentit. Igual demanàrem salvar el Parc de Son Fortesa i igual el Pont des Tren.
El mal ja està fet i hem de mirar cap endavant. Ara hem de recuperar el màxim de coses Per això és imprescindible comptar amb la seva voluntat de autèntic diàleg.
En un primer moment desprès de la demolició del Pont, pensàvem que les pedres originals, ja no les teníem, havien quedat reduïdes a “escombros” i llençades no se sap on, capolades i maltractades. Per aquest motiu dubtàvem si tendria sentit exigir la restitució del Pont, evidentment al seu emplaçament original. Però poc desprès ens varem adonar que necessitàvem recuperar-ho. Que la gent de Ciutat tenim dret a recuperar la nostra infància, la nostra memòria, el nostre patrimoni.
No ens oferesquin un simulacre de Pont des Tren. Una obra original i protegida no pot créixer o reduir-se com si fos de plastilina a expenses del gust o mal gust del governant de torn. És ridícul i des del primer moment saben que impossible de realitzar. La neta de Bennàzar va dir “Si ho fan, que no s’oblidin de posar un lletreret que digui: Aquest no és el Pont d’en Bennàzar”
El Pont ha de recuperarse i pot ser una magnífica atalaia des del que mirar el Parc de ses Estacions i la Plaça de Espanya cap a un costat i el Parc de les Vies i les muntanyes cap a l’altre. El millor homenatge que li podem fer, a ell i als nostres hereus.
Hem intervengut avui per a demanar dues coses molt importants:
Per poder aprendre dels errors s’ha de reconèixer que aquests s’han comés.
Ens dirigim a l’equip de Govern de l’Ajuntament.
Han de reconèixer que no varen actuar bé ordenant la demolició del Pont des Tren. Era nostro. No tenien dret a destruir-ho. No era legal ni ètic fer-ho. Varen tenir moltes oportunitats per aturar, pensar i salvar-lo. Però no varen voler. I se varen equivocar. Ho han de acceptar.
La segona cosa que volem demanar ho feim mirant cap al futur.
Hem de recuperar el patrimoni perdut. El Pont era nostro i ho ha de tornar a ser. Ha de ser exactament el que hem conegut tota la vida, el que va idear Bennàzar, al mateix lloc, amb els mateixos materials, amb les mateixes dimensions i amb la mateixa orientació.
Diàleg i consens, Sra Batllessa. Aquesta és la “pócima” de qui bé governa. Ja hem perdut molt de patrimoni i tot es podia haver evitat. A partir d’ara anem a guanyar, a recuperar un Parc de ses Estacions, un Parc de Son Fortesa, el Pont des Tren i el Parc Central sobre les Vies del tren. Tot producte de un diàleg de veritat.
________________________________
Intervención en el Pleno del Ajuntamiento Jueves 24 de Noviembre de 2005.
Interviene Fátima Binimelis en representación de la Plataforma pel Parc de les Vies
Hace dos meses estuvimos aquí mismo para explicar la situación de desamparo en que nos encontrábamos las personas que vivimos cerca de las obras de soterramiento.
Explicamos que durante 9 meses habíamos soportado un horario de obras incompatible con nuestra salud física y psíquica.
En ese pleno se aprobó por unanimidad una resolución que obligaba a cumplir un horario limitado. En aquel momento creímos poder respirar tranquilos.
Pero la alegría duró poco. Si bien notamos un cierto respeto durante la primera quincena de octubre, después el ruido, y las molestias fueron ganando minutos y ha llegado un momento en que estamos igual que hace dos meses si no peor.
Desde entonces llevamos un control diario de los incumplimientos tanto en los horarios cómo en otro tipo de irregularidades. De casi todas ellas se ha informado puntualmente a la policía y a veces a través de los medios de comunicación.
No entendemos que: si nosotros sabemos por dónde salen los camiones sin tapar con lonas, en dónde empiezan las obras casi de madrugada y en dónde acaban cerca de las 11 de la noche, porqué la policía sólo acude si los vecinos avisan. Tampoco entendemos porqué no hace algo más que emitir un informe o presenciar los hechos.
Urge una acción contundente por parte de los responsables del Ayuntamiento que impida, antes de que se produzca, el comienzo o la finalización a deshoras de las obras. Cada día.
Los vecinos están nerviosos y también indignados. No gusta que los responsables del Ayuntamiento no cumplan sus promesas, ni hagan cumplir los acuerdos.
De hecho creen, y creemos que quizás en el fondo no se quiere limitar el horario porque hay prisas para acabar, una prisas que no se ajustan a los intereses de los ciudadanos, si no a otro tipo de intereses ligados a unas elecciones.
Estamos preocupados. Las prisas no son buenas consejeras. La seguridad y la calidad de las obras pueden salir perjudicadas. Vivimos hace unos días un episodio grave, a nuestro criterio producto de las obras. Numerosos vecinos de un tramo concreto del corredor ferroviario y a ambos lados del mismo, además de la escuela de Santa Isabel, sufrieron a lo largo de la mañana varios temblores de gran intensidad. El más potente sobre las 12 del mediodía. Todos los testimonios atribuyen el origen a las obras. Todos nos acordamos de El Carmel.
La Conselleria de Obras Publicas, no sólo no tranquiliza queriendo echar la culpa a cualquier causa excepto a las obras, si no que nos despierta muchísima inquietud. Y ustedes guardan silencio.
No nos sentimos protegidos y es su obligación hacerlo.
No estamos hablando de unas obras que duren pocos meses, estamos hablando de años de nuestras vidas y de las de nuestros hijos. No nos obliguen a creer que las buenas maneras no sirven para nada.
Necesitamos tener la seguridad de que desde las 8 de la noche y hasta las 8 de la mañana no van a haber camiones con el motor en marcha cerca de las casas, ni focos iluminando las viviendas, ni el pitido de la marcha atrás de la maquinaria, ni las voces de los trabajadores. Porque la casa es el espacio de relación con nuestras familias, un espacio de intimidad del que necesitamos disfrutar un poco de tiempo al día. En eso consiste la paz del hogar y de eso depende nuestro equilibrio psíquico.
Que no hayan obras fuera de horario, no es sólo que no se supere determinada intensidad sonora, es que haya quietud, ninguna alteración durante algunas horas.
Eso es con lo que ustedes se comprometieron hace dos plenos.
Ahora, estamos viviendo una situación realmente angustiosa. Unas obras que nos cuestan la salud y un futuro que ustedes se empecinan en pintar de gris. De gris asfalto. Les rogamos rectifiquen y nos devuelvan un poco de alegría. Cumplan con sus dos compromisos. Regulen los horarios de las obras y creen el Parque Central prometido en las pasadas elecciones. Tenemos el convencimiento de que si quieren, pueden.
Manel | 24 Novembre, 2005 08:48
Greenpeace ha elaborat un ambiciós informe “Renovables 2050” referent a la viabilitat d’un sistema de generació elèctrica per a la península que hi conti amb la màxima contribució d’energies renovables. Durant aquest dies està duent a terme la presentació de l’informe arreu de tota la península ibèrica.
L’actual model energètic es basa actualment en la crema de combustibles fòssils i l’energia nuclear, i és considerada pels grups ecologistes com insostenible. Com a alternativa sostenible tenim un model energètic que es basi en l’eficiència energètica i les energies renovables.
Amb aquest informe, Greenpeace vol demostrar la viabilitat i les possibilitats de les energies renovables així com demanar a les institucions una aposta decidida per les energies renovables. És el futur...
Comunicat de premsa de la presentació que es va fer al Principat
CATALUNYA PODRIA ABASTIR AMB ENERGIES RENOVABLES 18 VEGADES TOTA LA SEVA DEMANDA D'ELECTRICITAT
El major recurs energètic de Catalunya és el sol: només amb energia solar termoelèctrica es podria satisfer 2 vegades la demanda elèctrica peninsular el 2050.
A la llum d'aquest potencial, Greenpeace demana al Govern tripartit que refaci el Pla de l'Energia de Catalunya i aposti de debò per les energies netes
La capacitat de generació d'electricitat amb fonts renovables en el territori català equival a 18 vegades la seva demanda d'electricitat projectada el 2050. Aquesta és la principal conclusió relativa a Catalunya de l'estudi "Renovables 2050: un informe sobre el potencial de les energies renovables a l'Espanya peninsular", presentat avui per Greenpeace. Solament considerant el seu potencial en energia solar termoelèctrica podria satisfer 2 vegades la demanda elèctrica de tota l'Espanya peninsular.
La capacitat de generació renovable és tan elevada que es podria plantejar fins i tot la possibilitat teòrica de cobrir totes les demandes d'energia de Catalunya, no només elèctrica, donat que equival a més de 3,75 vegades la seva demanda d'energia total projectada el 2050.
A la llum de les dades de l'informe, Greenpeace demana al Govern tripartit que retiri el Pla de l'Energia de Catalunya que va aprovar l'octubre i en faci un de nou apostant de debò per les energies netes, el potencial de les quals demostra que és possible pensar en una Catalunya 100% Renovable. Greenpeace i altres organitzacions socials van manifestar el seu desencantament amb el Pla de l'Energia del tripartit puix que aquest Pla no suposa de cap manera una aposta per un model energètic sostenible basat en l'eficiència i les renovables, ans al contrari, fins i tot planteja l'allargament de vida de les centrals nuclears catalanes.
"Catalunya és una comunitat rica en energies renovables, que són la forma més segura i neta de garantir el proveïment energètic i complir el Protocol de Kioto. Cal aprofitar aquests recursos, a més d'augmentar l'eficiència energètica, en lloc de pretendre seguir mantenint en funcionament les perilloses, brutes i costoses centrals nuclears", ha declarat Anna Rosa Martínez, delegada de Greenpeace a Catalunya.
Segons l'estudi, Catalunya podria ser autosuficient per a tota la seva demanda d'electricitat amb energies renovables, però fins i tot podria aconseguir-ho només amb una qualsevol d'aquestes: solar termoelèctrica (termosolar) (11 vegades), solar fotovoltaica integrada en edificis (2 vegades) o eòlica -terrestre i marina- (3,43 vegades).
Catalunya podria generar electricitat suficient per a satisfer unes 14 vegades la seva demanda d'electricitat únicament amb el total de potencial solar (suma de les tecnologies termosolar, fotovoltaica integrada, fotovoltaica són seguiment i xemeneia solar) amb el qual compte.
És de destacar el gran potencial de la solar termoelèctrica, que podria satisfer gairebé 11 vegades la demanda elèctrica projectada per a la comunitat en 2050 i 2 vegades la demanda elèctrica peninsular total.
"El major jaciment energètic de Catalunya és el sol, però si volem aprofitar-lo, els governs espanyol i català han de canviar el paper absolutament marginal que se li ha donat fins a ara en les planificacions energètiques a les distintes formes d'aprofitar l'energia solar", ha declarat Carlos Bravo, responsable de la Campanya d'Energia de Greenpeace.
Greenpeace demana una aposta política decidida a favor de les energies renovables, amb objectius més ambiciosos i majors recursos econòmics, i en detriment de les energies brutes. L'abundància de recursos renovables del nostre país hauria de permetre abordar amb confiança les pròximes decisions de política energètica i climàtica: pla de tancament de les centrals nuclears, directiva de renovables, revisió de les primes, fiscalitat ecològica, etiquetatge elèctric, planificació energètica, Pla Nacional d'Assignació d'emissions i nous objectius de Kioto.
Segons l'estudi de Greenpeace, els recursos estan àmpliament distribuïts en el territori peninsular, per la qual cosa existeixen infinites opcions de configurar un mix de generació d'electricitat totalment renovable, excloent totes les zones catalogades sota alguna figura de protecció ambiental, i fins i tot sería tècnicament viable abastir completament la demanda energètica total amb fonts renovables.
L'elevadíssim potencial de les renovables contrasta amb la timidesa del Pla d'Energies Renovables, recentment aprovat pel govern espanyol per arribar a cobrir amb aquestes energies un 12% de la demanda espanyola d'energia primària per a 2010.
L'informe "Renovables 2050" ha estat realitzat per a Greenpeace per l'Instituto de Investigaciones Tecnológicas (IIT) de la Universidad Pontificia Comillas, i és el primer del projecte "Revolució Energètica". L'objectiu d'aquest projecte és esbrinar si les renovables són suficients per cobrir la demanda energètica de la societat i verificar si és possible trobar la solució al canvi climàtic mitjançant la substitució completa dels combustibles fòssils per energies renovables, al costat d'un ús més eficient de l'energia.
La segona part, que es publicarà l'any vinent, s'ocuparà de calcular quantes energies renovables es podrien integrar en el sistema elèctric i com es podria compondre un mix de generació 100% renovable que satisfaci tota la demanda d'electricitat en l'horitzó 2050.
Manel | 23 Novembre, 2005 14:12
Manel | 21 Novembre, 2005 22:48

Manel | 21 Novembre, 2005 15:58
L’Ajuntament de Deià duu 8 mesos desobeint la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) que l’obliga a esbucar els 4 xalets de Llucalcari a una zona protegida.
La zona afectada s’anomena Can Simó, just devora el llogaret de Llucalcari al terme de Deià, i va sofrir la parcel•lació, la construcció d’un camí i l’edificació dels xalets a esbocar.
Tal com recorda el GOB, aquesta zona està considerada des de 1972 de Paratge Pintoresc per decret de l’Estat Espanyol. A l’any 1985 entra en vigor la Llei del Patrimoni Històric i es reconverteix en Bé d’Interès Cultural, quedant protegida per aquesta nova normativa. A més, des de 1989, les NN.SS. de Deià qualifiquen com no aptes per a noves construccions aquesta zona. A 1991, es declarada Àrea Natural d’Especial
Interès a la Llei d’Espais Naturals, exigint 200.000 m2 per a poder edificar una casa. A les DOT de 1999, la zona es considera Àrea de Protecció Territorial i la Llei 9/99 la fa inedificable com la resta d’ANEI.
HAN PASSAT VUIT MESOS DE LA SENTÈNCIA I NO S’HA FET RESEl passat dia 15 de novembre, el GOB va fer arribar un escrit al Tribunal Superior de Justícia de les Balears, en relació a les sentències del Tribunal Suprem que anul•lava les llicència d’obra dels 4 xalets de Llucalcari i n’ordenava la seva demolició.
La primera sentència és del 1992 i el darrer “auto” és de març del 2005. A les darreres sentències se deia textualment:
“ Requerir al Ayuntamiento de Deià (Mallorca) para que lleve a término sin más dilaciones, el mandato contenido en la sentencia firme, con el apercibimiento que de no llevarlo a efecto en el término de u mes, se tomaran las medidas prevenidas en el articulo 112 de la Ley Jurisdiccional.”
Han passat més de vuit mesos d’ençà de la darrera resolució del TSJB. I l’Ajuntament, a pesar de declaracions fetes als mitjans de comunicació d’acatament i d’execució immediata, manté una actitud de desobediència dels tribunals, inadmissible en un estat de dret.
Davant això i a la vista de la actitud i mala fe de l’Ajuntament, que podria emmarcar-se en un tipificat delicte de desobediència al tribunals, previst al Codi Penal, el GOB demana al TSJB que se prenguin mesures previstes a la Llei Jurisdiccional.
En definitiva, se demana també que s’ordeni a al batle de l’Ajuntament l’execució de la sentència, amb advertiment de els conseqüències que implicaria no fer-ho.
ELS TRIBUNALS PARLEN CLAR
La sentència del Tribunal Suprem del 2002 no deixava cap tipus de dubtes. L’alt tribunal ratifica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears que deia el següent:
“FALLO: Que ESTIMAMOS la demanda interpuesta en Autos 434 de 1990,
DEBEMOS DECLARAR I DECLARAMOS que los actos administrativos impugnados son contrarios a derecho y, en consecuencia los ANULAMOS, ordenando la demolición de los cuatro edificaciones construidos al amparo de las licencias de obras del ayuntamiento de Deià (Mallorca) de expedientes 57/85, 48/85, 19/86 i 7/87, con la restitución de los terrenos al estado natural del paisaje antes de deducir los desmontes y edificación”.
Manel | 21 Novembre, 2005 08:51
Manel | 17 Novembre, 2005 07:24
Especuladors que cerquen fer negoci amb la terra, administracions públiques que es nodreixen dels recursos dels ciutadans per repartir-los entre quins controlen aquestes administracions i els rics/especuladors. Administracions, que en compte de defensar l’interès general, prostitueixen la terra de tots en benefici d’uns pocs, i es dediquen al lucratiu negoci de les influències
El tema ve perquè activistes de Greenpeace han realitzat una acció a l’hotel il·legal que es construeix al Parc Natural de Cabo de Gata (Almeria), amb la connivència de l’Ajuntament de Carbonera, la Junta de Andalusia i el Ministeri de Medi Ambient.
L’hotel construït per l’empresa Azata és el primer de 8 hotels, 1500 apartaments i un camp de golf. I fins ara, diu Greenpeace, des del departament de Medi Ambient de la Junta no han pogut justificar la legalitat d’aquesta contrucció.
30 activistes de Greenpeace ocuparen l’hotel per denunciar la il·legalitat i demanar que es faci complir la llei: "Greenpeace va a continuar con su acción de protesta a la espera de que las administraciones públicas hagan cumplir la legalidad y protejan el medio ambiente".
Manel | 16 Novembre, 2005 17:14
Manel | 15 Novembre, 2005 12:31
Tot i no ser exhaustiu, es pot veure una constant, de incompliment de horaris. Tampoc no es cura la neteja dels carrers afectats i transport sistemàtic de terra sense cobrir amb lones. Des del canvi horari i aquestes darreres setmanes, encara és més evident l’abús de la paciència dels habitants propers a les obres.
Com exemple els vespre es va estar fent feina fins les 23h i avui matí abans de les 7h, ja havien començat. Diumenge passat no es va respectar el descans ….etc.
Les autoritats han complir els compromisos
El nostre control continuarà mentre durin les obres. És important deixar constància dels fets reals, que ens serviran per exigir a les autoritats que acceptin la seva responsabilitat de respectar i protegir als ciutadans.
Manel | 14 Novembre, 2005 18:11
Manel | 13 Novembre, 2005 21:12
Manel | 11 Novembre, 2005 19:41

Manel | 11 Novembre, 2005 12:38
Voluntaris de Mallorca per Guatemala
De l’11 de novembre al 2 de desembre de 2005
Inauguració dia 11 de novembre a les 20,00h
Galería Manzana 50
Morey, 13
Palma de Mallorca
Artistes participants:
Àngela Adrover, Sonia Aguirre, Pilar Alférez, J. Mª Almagro i Barceló, Neus Aller, Víctor Andreu, Paco Aparicio, José Aranda, Ramon Ballestè, Dolors Barranco, Amalia Bernabé, Santiago Bibiloni, Pere Bruix, Isaac Buj, Jesús Camargo, Sonia Campins, Artur Canyigueral, Clara Catalán, Jean Luc Charbonneau, Asun Clar, Pep Coll, Pedro Darder, Maite Elter, Carlos Espiro, Patxi Etchevarria, Paloma Figuerola, Xisco Fuentes, Paco Gaita, Francisca Genovart, Ana Giménez, Xisco Giménez, Francis Graves, Elisabeth Halbout, José Mª Hernández, Maillo, Ellis Jacobson, Ana Juste, Juan Llompart, Ernesto Maguiña, Manotes, Teresa Martí, Marta Matamalas, Tonina Matamalas, Margarita Morey, Max, Maxi Oliver, Antònia Oliver, Jordi Payeras, May Peraire, Catalina Perelló, Albert Pinya, Maria Porcel, Rosa Querol, Consuelo Rabanal, Tina Reus, Chantal Ripol, Laura Roca, Arturo Rhodes, Ana Rodríguez Molinari, Samblas, Vicenç Sastre, Pep Suari, Juan Carlos Valdovinos, Matilde Vela, Bárbara Vidal, Pilar Villalva
| « | Novembre 2005 | » | ||||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||