El bloc d'en Manel

Estimem Mallorca - Qui estima Mallorca no la destrueix!

Plataforma “Quin Port Volem”: Reflexions i propostes sobre Portocolom

Manel | 31 Octubre, 2005 20:47

REFLEXIONS I PROPOSTES SOBRE PORTOCOLOM:
ÉS NECESSARI UN PASSEIG MARÍTIM? I LA AMPLIACIÓ DELS MOLLS, EL PORT ESPORTIU, EL DRAGAT…el creixement desbocat?

A partir d’una visita que l’Associació de Veïns i Propietaris de Portocolom (pròxima al PP) va realitzar al Ministeri de Medi de Ambient quan Jaume Matas n’era el titular, aquest ministeri va contractar una consultora per projectar un passeig marítim a l’interior de la badia de Portocolom. Aquest fet va movilitzar molts habitants de Felanitx, i es va crear la Plataforma Quin Port Volem? La Plataforma està integrada per : GOB, Grup Airós, ARCA, Federació de Veïnats de Felanitx, PSOE, PSM, EU-EV, UM i persones a títol individual. Aquesta plataforma ha organitzat el darrer any un seguit d’activitats i mobilitzacions per reflexionar en veu alta sobre la problemàtica ambiental de Portocolom i aturar el passeig defensat pel MMA i l’Ajuntament de Felanitx.

Actualment, la plataforma tem també que el Pla d’Usos i Gestió que vol executar el Govern i l’Ajuntament es converteixi en un “Pla d’Obres”. Sabem que aquest Pla contempla la construcció de grans molls i preveu el dragat d’una gran superfície. Sabem que el Club Nàutic a sol•licitat l’ampliació de l’actual port esportiu. Això multiplicaria espectacularment la capacitat de càrrega del port i automàticament els actuals problemes de saturació, ja greus per si mateixos.

El document que segueix tracta una sèrie de problemes que pateix el Port, els quals tenen com a fil conductor el medi ambient, però sempre en relació a altres qüestions: turisme, trànsit, neteja, activitats nàutiques, qualitat de vida, etc.

Tot i que algunes de les mesures proposades no són competència del Ministeri de Medi Ambient, pensam que aquesta administració els ha de conèixer, i si pot, donar solució a aquells que hi tengui alguna responsabilitat.

1. Qualitat de l’aigua del mar i embelliment del port

En els darrers vint anys, l’aigua de la mar a l’interior de la badia de Portocolom ha anat perdent qualitat. A la Bassa Nova, al Rivetó, al Moll, al mig del Port o a les platges de s’Arenal tothom pot percebre la pèrdua de qualitat de l’aigua. Una mirada al fons de la mar a molts indrets del Port indica el mateix, així com la reducció de la varietat de les poblacions d’espècies animals i vegetals que habiten el fons i les aigües del Port. Les raons són moltes, però les més evidents són: la torrentada de 1989, les gàbies de peixos, l’activitat nàutica al mar i sobre terra (amb abocaments de pintures i altres residus tòxics), els abocaments d’aigües residuals, l’eliminació incontrolada de residus i en general l’excessiva pressió humana.

Es tan possible com necessari corregir els efectes de cadascuna d’aquestes raons de la contaminació de l’aigua de la mar o, si més no, evitar que empitjorin. Proposam:

- la contenció de l’activitat nàutica (especialment l’ampliació del Club Nàutic i el Moll Comercial),
- la limitació i el control dels fondejos d’embarcacions,
- la detecció i eliminació dels abocaments d’aigües residuals al mar,
- una gran operació de recollida de residus del fons de la mar,
- la neteja sistemàtica del litoral de Felanitx amb una barca especialitzada.
- l’embelliment i recuperació de les barraques i escars més representatius

Recuperar la qualitat de l’aigua marina de Portocolom és possiblement la clau de volta de tota la problemàtica del Port. L’activitat pesquera, la turística i l’oci no tenen raó de ser si l’aigua és bruta. La pròpia idea d’un passeig marítim esdevé absurda si l’aigua que es veu passejant té oli, plàstics o residus orgànics.

2. Ordenació portuària i marítima

Portocolom serà un dels primers ports de les Illes que tendrà un Pla d’Usos i Gestió. Es evident que tota l’activitat nàutica reclama amb urgència la seva ordenació: no hi ha un lloc on netejar i arreglar embarcacions, els fondejos són excessius, no s’exerceix un control suficient sobre les embarcacions, hi ha abusos per part de llanxes i motos nàutiques, etc. L’actual “deslinde” de costes no s’adapta en alguns trams a la realitat urbanística del port, cal que es redacti novament per subsanar certs errors.

L’ordenació portuària i marítima de Portocolom hauria d’incloure:

- la redacció d’un nou “deslinde” adaptat a la realitat del port
- la neteja de la Bassa Nova per fer-la accessible a llaüts i altres embarcacions petites, però no el seu dragat ja que tendria l’efecte d’obrir-la a grans embarcacions, les quals acabarien expulsant les més populars,
- la regulació, la limitació i el control dels fondejos,
- la prohibició de fondejar a les zones on encara queden prats de posidònia,
- el control de la caulerpa taxifolia
- la neteja regular i planificada del litoral amb una barca específica,
- la gestió dels amarraments existents, afavorint a embarcacions petites i a residents fiscals mitjançant una rigorosa i pública llista d’espera.

3. S’Algar

S’Algar ha estat adquirit pel Ministeri de Medi Ambient i convertit en patrimoni públic. Per als felanitxers, els residents de Portocolom i molta altra gent, S’Algar té un valor cultural i sentimental molt important. Protegir S’Algar és ben bé deixar-lo fer.

El Ministeri de Medi Ambient hauria de:

- sol•licitar la creació d’un organisme de conservació de S’Algar i dur-hi la veu cantant, incloent les associacions ciutadanes per que s’impliquin en la conservació,
- tallar el camí a vehicles motoritzats i permetre només el pas de gent a peu, bicicletes i minusvàlids, habilitant un aparcament reduït al principi del camí,
- netejar regularment el camí, la platja i voltants.

4. Platges i torrents

Les platges i els torrents tenen funcions ecològiques importants a tot el litoral i per això cal la seva conservació a partir de criteris respectuosos amb aquestes funcions. Per exemple, un torrent amb vegetació no és un torrent brut i un torrent encimentat accelera les torrentades. En una badia tan tancada com la de Portocolom, aquesta qüestió és encara més delicada.

A Portocolom, s’ha de procedir a:

-netejar el torrent de Cas Corso de residus d’obra i la seva desembocadura,
-netejar la part alta del torrent de Ca n’Alou,
-solucionar la intersecció del torrent de Cala Marçal amb la carretera i la seva arribada a la platja i
-conservar les platges amb criteris ambientals i sense maquinària pesada.

5. Pla de revitalització ambiental i turística

Caldria un pla de revitalització ambiental i turística de Portocolom, que inclogui els problemes comentats als apartats anteriors. El punt de partida de tot plegat hauria de ser un estudi tècnic que identifiqui els problemes i proposi solucions a través d’aquest Pla de revitalització.
Aquests canvis suposarien una millora per sectors com la pesca professional i recreativa, el turisme, la restauració... les necessitats i els interessos d’aquests sectors s’han d’incloure en la bateria de reformes que s’han de dur endavant, adaptant-se a les noves condicions socials i ambientals per garantir el seu propi futur.

6. El passeig marítim

Portocolom comparteix aquests problemes amb la seva bellesa natural i urbana. Un passeig marítim a Portocolom: ¿soluciona algun dels problemes esmentats o és el següent problema ambiental de la llista? Tal com li dèiem a l’anterior ministra de Medi Ambient, és més fàcil espenyar el Port que millorar-lo.

¿Què entenem per un passeig marítim: una encimentació uniforme des de Sa Bateria fins al Far?¿El passeig marítim, afegeix ciment o li frena el pas?
¿A favor de qui es fa el passeig marítim? ¿Quines millores aporta respecte a la situació actual?

La solució dels problemes esmentats ha de ser prioritària en les inversions de les administracions amb competències en medi ambient .
Emperò, pensam que el passeig projectat per l’anterior Ministeri de Medi Ambient és una agressió ambiental en nom de la defensa del medi ambient i un impediment per a les inversions vertaderament necessàries. Porto Colom mereix millor sort, més cura i respecte, més i millor gestió dels seus valors i el seu entorn. En cap cas necessitam més ciment ni creixement desbocat.

Les demandes de la plataforma:

La Plataforma Quin Port Volem? demanda al Ministeri de Medi Ambient :

- Que actui amb tots els seus mitjans tècnics i legals, prioritzant la protecció i conservació del port, impedint l’exagerat projecte de passeig maritim, la possible ampliació del Club Nàutic, i la construcció de més molls proposats al Pla d’Usos i Gestió que redacta l’executiu de Jaume Matas.

- La redacció d’un Pla de Revitalització Ambiental i Turística amb l’adequat finançament, que proposi solucions als problemes realment urgents, com els que s’esmenten a aquest document.


PLATAFORMA QUIN PORT VOLEM?

Plataforma Quin Port Volem de Portocolom

Manel | 30 Octubre, 2005 17:25

Són molts els ciutadans que a través de les Plataformes s’agrupen per fer sentir la seva veu davant de les institucions públiques. La Plataforma “Quin Port Volem” de Portocolom n’és un exemple de plataforma que fa feina dia a dia des de fa un parell d’anys, sense deixar-se dur per la resignació o la indiferència.

Dissabte dia 5 de novembre, la Plataforma crida a la participació al llarg del matí a una jornada de neteja i a la formació d’una cadena humana que recorrerà tot el port de Portocolom, i amb berenar inclòs. Hi participaran la Plataforma Quin Port Volem, la Plataforma Salvem Mallorca, la cantera ecologista del GOB (Grups Infantils, Juvenils i Joves del GOB), Greenpeace i totes les persones que a títol individual volen donar suport.

La Plataforma està integrada per : GOB, Grup Airós, ARCA, Federació de Veïnats de Felanitx, PSOE, PSM, EU-EV,  UM i persones a títol individual.

Com tots sabeu, aquesta història va començar quan membres de l’Asociación de Vecinos y Propietarios Pro-Portocolom acompanyats de Catalina Soler -llavors cap de l’oposició a l’Ajuntament de Felanitx- s’entrevistaren a Madrid amb Jaume Matas, Ministre de Medi Ambient, tornant amb la promesa d’un passeig pel Port.

Amb el canvi de Govern a Madrid com a conseqüència de les passades eleccions, Cristina Narbona va ser nomenada Ministra de Medi Ambient. Ella va exposar davant els mitjans de comunicació que el seu executiu no era partidari d’encimentar la costa. Tots vàrem fer un alè, i quan pensàvem que es passeig s’aturaria mos trobam que el Govern Central i el Govern Autonòmic han negociat tota una sèrie d’inversions, assignant-se el projecte del passeig a la Comunitat Autònoma, que esdevé l’autoritat competent.

Per tant, ara, a qualque despatx de la Conselleria de Medi Ambient, s’està redactant un projecte de passeig per Portocolom, beneït a més amb el miracle dels pans i dels peixos ja que d’un pressupost inicial de 3 milions d’euros ha  passat a uns 8,3 milions d’euros... que ja n’hi ha!

En quin punt ens trobam ara? Esperam que el projecte passi a exposició pública per tal de conèixer-lo amb més detall, tot i que donada la sensibilitat ecològica dels seus promotors ja ens podem imaginar el que ens ve a damunt. Per això, no volem quedar de mans plegades, esperant, com si res...

 
Ara vos proposam un exercici d’imaginació:

Visualitzau aquell racó del Port que més vos agrada, on soleu anar a passejar, on vos hi trobau bé...

Segurament, en la majoria de les imatges que ara circulen pels nostres caps apareixen les barraques, Es Rivetó, la boca del Port amb el Far, els mollets amb els llaüts, algun racó especial de les penyes, la trinxa de cases del costat dels Tamarells, imatge del Port per antonomàsia... 
Ara, a la imatge que heu triat, afegiu-li pilons, passarel•les, bancs, papereres, faroles...

En què s’ha convertit la vostra imatge?
Encara és el vostre Port, el vostre racó? O podria ser un racó qualsevol de Magaluf, Cala d’Or, S’Arenal o fins i tot de Marbella, Benidorm...?
No diuen que volen un turisme de qualitat?
Perquè això que tenim s’ha de convertir en un record?
Perquè això que tenim s’ha de convertir en una simple imatge de fulletó, de reclam turístic?

Ens agrada que el Port sigui diferent, únic, singular. Som conscients de que és un dels ports naturals més emblemàtics de la Mediterrània. Esteim orgullosos dels seus mollets, les seves penyes, les seves barraques...  i els volem conservar i millorar.

Clar que ens agrada passejar!! Però no un rera l’altre, en un itinerari prefixat.

Per això demanam que aquest pressupost serveixi per mantenir el caràcter tradicional del Port, i que resolgui els principals problemes medi ambientals que patim, que per qualque cosa és la Conselleria de Medi Ambient qui redacta aquest Pla i no la de Foment!

Però sempre ens queda un dubte nefast: què hi puc fer, jo, davant tot això?

1. En primer lloc, mira d’estar informat.
2. Creu en la força que tenim tots junts.
3. No esperis a que un altre ho faci per tu. Tots hi tenim alguna cosa a dir ja que una reforma tan impactant i irreversible com aquesta no només ens afecta a tots noltros, sinó també a les generacions que ens venen darrere.
4. Entre tots hem de fer visible la nostra reivindicació i els polítics n’han de prendre nota. Donada l’actual conjuntura política al consistori de Felanitx, no tot està dit.
5. No te deixis endur pel “Tanmateix” que tan de mal ens fa als mallorquins i mallorquines: “tanmateix no hi ha res a fer”, “tanmateix faran el que voldran”... Reacciona!


I, ja per acabar, no ho dubtis:

Si te diuen que Mallorca ets tu
I que Felanitx tu el mous
Noltros te deim que EL PASSEIG TU L’ATURES!!!

Plataforma Quin Port volem?

El Consell de Mallorca rebutja l’ampliació del port esportiu de s’Estanyol

Manel | 28 Octubre, 2005 03:09

El Consell de Mallorca rebutja el projecte d’ampliació del port esportiu de s’Estanyol. Tal com publica Diari de Balears, un informe redactat des del Departament d'Ordenació del Territori considera que “el projecte vulnera la Llei d'Espais Naturals en afectar una zona catalogada com Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), la màxima figura de protecció ambiental en la legislació vigent. El projecte també incompleix el Pla Territorial de Mallorca per afectar una àrea contemplada com Àrea d'Alt Nivell de Protecció (AANP)”.

L’arquitecte responsable del Servei Insular d’Ordenació del Territori, que ha informat negativament sobre l’execució del projecte, ha afegit que es tracta del mateix projecte que es presentà l’any 1993 i que fou rebutjat a instàncies judicials.

L’informe del Consell, tot i no ser vinculant, s’afegeix a les denuncies de l’associació de veïns de Son Reynés de S’Estanyol, el GOB i alguns partits polítics.

Diari de Balears afegeix, que “fonts del Consell de Mallorca assenyalaren ahir que els promotors insisteixen a defensar que el projecte d'ampliació és una continuació de la tramitació que va quedar aturada l'any 1995 per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears,” i “l'entrada en vigor d'una part de la Llei de Ports es va retardar tres mesos per facilitar la tramitació del projecte de s'Estanyol, la qual cosa defensa la tesi que es tracta d'una continuació de la ja feta ara fa més de deu anys.”

www.diaridebalears.com

Amb el PP no hi ha cap figura de protecció del medi ambient segura


Amb el PP no hi ha cap figura de protecció del medi ambient segura

Manel | 27 Octubre, 2005 16:57

El PP de Llucmajor segueix decidit a dur cap endavant l’ampliació del port esportiu de S’Estanyol, que afecta a una àrea protegida per 4 figures de protecció:

* Àrea Natural d’Especial Interès.

Una part de la zona terrestre afectada per l’ampliació del club nàutic coincideix ben de ple amb l’Àrea Natural d’Especial Interès núm. 25 (Marina de Llucmajor), la màxima figura prevista a la legislació vigent en concret a la Llei 1/1991 d’Espais Naturals de les Illes Balears. Aquesta llei no permet una instal·lació com la prevista.

* Reserva Marina

L’any 2003 i mitjançant una Ordre del Conseller d’Agricultura i Pesca del Govern Balears, se va establir la reserva marina del Migjorn de Mallorca, que inclou la zona de S’Estanyol. Aquesta reserva marina, la més extensa de Mallorca, fou creada fi de protegir els recursos marins d ela zona. Els seus límits són per un costat el Cap Blanc (Llucmajor) i per l’altra Cala Figuera (Santanyí)

* ZEPA (Zones d’Especial Protecció per les Aus)

Les Zones d’Especial Protecció per les Aus són figures derivades de la Directiva 409/79/CEE, adreçades a preservar la conservació de determinades aus i dels seus hàbitats. Des de 1974, els estats han anat declarant ZEPAs a aquells àrees més valuoses, dotant-les de protecció i alhora evitant la seva transformació.

Una de els Zepas de Balears inclou l’àrea on es vol dur a terme l’ampliació del club nàutic. Es tracta de la Zepa de Cabrera, que inclou no només l’arxipèlag, sinó també l’àrea que va de Cala Pi fins al Cap de ses Salines

* LIC (lloc d’Interès Comunitari)

La totalitat de la superfície marina afectada per l’ampliació del club nàutic està integrada dins un Lloc d’Interès Comunitari (LIC). Els Llocs d’Interès Comunitari (LIC), integrats al la xarxa europea Natura 2000, protegida per la Directiva 43/92/CEE i la mateixa Llei 5/2005 de conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), pretenen la preservació de determinats hàbitats naturals i d’espècies silvestres, entre les quals ocupa un lloc rellevant la Posidonia oceanica, una planta de gran valor ambiental.


EL GOB CONSIDERA QUE EL PROJECTE NO S’HA D’APROVAR A CAUSA DEL SEU IMPACTE AMBIENTAL, SOCIAL I PAISATGÍSTIC I LA SEVA IL·LEGALITAT


Jornada fotogràfica d’homenatge al Pont del Tren de Palma

Manel | 27 Octubre, 2005 13:19

VINE A FER FOTOS PER A SALVAR EL PONT DES TREN

I FER POSSIBLE EL PARC DE LES VIES


Jornada fotogràfica d’homenatge al

Pont del Tren de Palma

Obra de l’arquitecte Gaspar Bennázar



Dia 1 de Novembre 2005

A partir de les 11h

Ens veurem devora el pont al costat d’Eusebi Estada.

El Pont es pot salvar. Hi ha alternatives. Es pot fer compatible la millora del trànsit, el Parc sobre les Vies i la conservació de un element arquitectònic emblemàtic.

Qui dies desprès vulgui fer entrega en paper foto de qualcunes de les imatges, podrà participar a una futura exposició. Per a entregar les còpies contactar amb Parc de les Vies Tf: 685 43 43 55. www.parcdelesvies.org

ORGANITZA: PLATAFORMA PEL PARC DE LES VIES

Ja sabem que mos costa la televisió del PP, PP3

Manel | 26 Octubre, 2005 10:57

Segons na Rosa Estaràs, vicepresidenta del Govern, 46'2 milions. Segons l’oposició acabarà costant 60 milions d’euros a l’any. I a quant surt per cada ciutadà de les Illes? 35 euros reconeix na Rosa. El finançament il·legal dels partits en el poder ja és història, ara és fa més bonic i legal.

Les claus d’IB3


Els anti ecotaxa imposen una sanitaxa als cotxes de lloguer

Manel | 25 Octubre, 2005 18:22

Els anti ecotaxa imposen una sanitaxa als cotxes de lloguer, entre 4,5 i 5 euros per dia i vehicle

S’enfonsarà l’economia de les Illes? Crec que si ho fa, serà per altres motius...

La recaptació es destinarà a eixugar el dèficit sanitari, però tot i això, el conseller d’Economia i Hisenda l’atribueix un objectiu mediambiental. Diu que els cotxes contaminen i el qui contamina, paga. Hipòcrites.

Nota Informativa del GOB:



A més de destinar-se a la sanitat s’hauria de destinar al transport col·lectiu

EL GOB DÓNA SUPORT A LA CREACIÓ D’UN IMPOST QUE GRAVI ELS COTXES DE LLOGUER


Mallorca i les illes Balears en general s’han convertit en el paradís dels cotxes de lloguer. Actualment la xifra de cotxes de lloguer és elevadíssima, tot i que no hi ha unanimitat quant al seu nombre total: uns parlen de 35.000, d’altres de 50.000 vehicles tot i que alguns fan arribar la xifra a 65.000.

A nivell comparatiu amb altres comunitats autònomes de l’estat, les Illes Balears té l’índex més elevat de tot Espanya, tant si se mira per nombre d’habitants, per superfície, per km de carretera, etc..

La decisió del govern de les Illes Balears de crear un impost que gravi el lloguer de cotxes és una mesura encertada, sobretot si això suposa una minva d’aquest tipus de vehicles. Una part de l’excés de cotxes respon a més a més a operacions de compra-venda de vehicles usats a tercers països de forma irregular.

PROBLEMES DERIVATS D’AQUEST TIPUS DE COTXES

Aquest elevat nombre de cotxes genera problemes i conflictes, tal com:

saturació de les carreteres (els vehicles de lloguer circulen molt, sobretot en l’estiu),

   *     accidentalitat elevada (les estadístiques així ho demostren), entre d’altres coses pel desconeixement de les carreteres per part dels turistes.

   *     Proliferació de magatzems il·legals de cotxes de lloguer dins del sòl rústic

   *     problemes greus d’aparcament als nuclis de població

   *     increment de les emissions de gasos contaminants,

   *     col·lapse de Palma.


     S’HA DE DESTINAR TAMBÉ A TRANSPORT COL·LECTIU

Encara que no ens oposam a que la recaptació d’aquest impost se dediqui a la sanitat publica, el més normal és que es dediqui a finançar infrastructures i funcionament de transport col·lectiu.

En definitiva el transport col·lectiu és l’alternativa més lògica al lloguer de vehicles. Les Illes Balears tenen un dèficit notable en el transport col·lectiu.


     S’HAN D’APLICAR ALTRES MESURES

Reduir el nombre de cotxes de lloguer sembla una mesura necessària i imprescindible, i fins i tot així ho reclamen una part dels empresaris del sector.

És per això que el GOB proposa que, a més d’aplicar un impost, s’hauria de dur a terme una reducció dràstica del nombre de cotxes de lloguer, a dur un control estricte sobre aquest tema, el nombre de cotxes, els aparcaments i les empreses que operen a les nostres illes.

Com l’eco-taxa se tracta d’un import interessant i positiu, tot i que el govern del partit popular ha aplicat criteris diferents.

www.gobmallorca.com

Els trilers es passen els policies locals pel forro dels...

Manel | 25 Octubre, 2005 15:44

La policia local de Platja de Palma ja rep fins i tot les burles dels trilers:

“Que lleváis traje porque no podéis llevar pantalones!”, com dient que no tenen ous. Què més puc dir!


Proposen que el passeig marítim de la Platja de Palma sigui només per als vianants i alerten de les màfies de delinqüència




El alivio de Occidente

Manel | 25 Octubre, 2005 12:07

De com la comunitat internacional dóna prioritat a l’establiment d’una economia de mercat encara que s’hagi de sacrificar vides. De com occident fa promeses per alleujar el seu propi sofriment. Adjunt l’editorial de la revista d’octubre de ‘Médicos sin Fronteras’, per Rafael Vilasanjuán, director general.

 

El alivio de Occidente

 

Níger aparece como de la nada en este número de la revista y nos recuerda que las hambrunas, y las necesarias respuestas de urgencia para hacerles frente, no sólo se producen como consecuencia de una catástrofe. Nos recuerda también el fracaso de la comunidad internacional para proporcionar una respuesta de emergencia rápida y eficaz a los principales problemas que más muertes evitables están causando en el mundo. En Níger no hay un conflicto en marcha que genere desplazamiento masivo de población, y a pesar de que la sequía y una plaga de langosta agravaron la situación, ninguna de estas circunstancias ha sido determinante en una emergencia cuyos primeros síntomas de desnutrición aguda empezaron a resultar evidentes al inicio del año y que en el momento de cerrar esta revista había adquirido ya proporciones epidémicas.

 

Como en la mayoría de países del Sahel, y en muchos otros de África, la precariedad alimentaria de Níger lo convierte en un país especialmente vulnerable a la desnutrición de una buena parte de su población. Cuando en un primer momento se levantó la voz de alarma, Naciones Unidas y los principales países donantes de la comunidad internacional fueron incapaces de cuestionar la dimensión ideológica del proyecto de desarrollo futuro, continuaron apoyando una respuesta de urgencia que no desestabilizara el mercado interno de alimentos y que consistía básicamente en ayudar a los agricultores y ganaderos con subsidios. En cuanto a la ayuda alimentaria de urgencia, se repartía en cantidades insuficientes y se establecía un sistema de venta a precios moderados para generar un ciclo económico capaz de autorregular las necesidades futuras y proponer soluciones a largo plazo. Al no adoptar medidas de emergencia como la distribución de comida gratuita, la crisis nutricional se agravó hasta llegar a las proporciones actuales, mostrando una vez más que los mecanismos de respuesta de emergencia de la comunidad internacional son inadecuados y que en ocasiones son capaces de sacrificar a miles de personas, –en el caso de Níger, además, la mayoría niños menores de cinco años– en función de una idea de desarrollo futuro.

 

En un mundo capaz de generar calorías y alimentos suficientes como para cubrir las necesidades de toda la población y donde las comunicaciones y el transporte nos acercan a personas y países de forma vertiginosa, la desnutrición y las imágenes de gente que se muere por falta de comida son cuando menos humanamente inaceptables, y deben hacernos reflexionar sobre los fallos de un sistema que deja, como en Níger en otros muchos países, a cientos de millones de personas en situación de desnutrición grave y permanente. En el año 2000 Naciones Unidas lanzaba “La declaración del milenio”. Ocho propuestas simples aceptadas por países ricos y pobres, la sociedad y las principales instituciones y organismos dedicados al desarrollo. Y una meta clara , el año 2015. En el capítulo alimentario la propuesta es reducir para esa fecha a la mitad el número de personas que padecen hambre en el mundo. Sin embargo, transcurrido un tercio del periodo, los objetivos no parecen estar más cerca de hacerse realidad. No es sorprendente, cuando en 1974 la FAO, la organización de Naciones Unidas encargada de la seguridad mundial de alimentos y la agricultura, presentaba su informe anual y aseguraba que en seis años no habría hombre, mujer o niño sobre la tierra que se fuera a la cama con el vientre vacío. De aquella promesa resultó, no obstante, lo contrario: el número de necesitados aumentó constantemente.

 

Nadie puede oponerse a los objetivos lanzados en la declaración del milenio, pero la carta de necesidades humanas no puede estar ciegamente sometida a promesas que mientras llegan condenan a un sacrificio humanamente incomprensible a millones de personas. Para los grandes problemas que nos afectan ahora, hacen falta respuestas de urgencia: el hambre, el SIDA, la falta de medicamentos para enfermedades olvidadas, o la seguridad y la atención a las víctimas de los conflictos requieren una agenda nueva, un plan de acción diferente, donde los objetivos a largo plazo no sean un impedimento en sí mismo para atender de manera inmediata todas las consecuencias que van apareciendo en el camino. De lo contrario, deberíamos preguntarnos si aquella declaración del milenio, una vez transcurrido un tercio del periodo, es válida, o por el contrario es simplemente una promesa más, capaz de aliviar el sufrimiento, sí. Pero únicamente el nuestro. En Occidente.

 

http://www.msf.es/


Plataforma pel Parc de les Vies: I Assemblea General

Manel | 25 Octubre, 2005 08:52

La Plataforma pel Parc de les Vies celebrà aquest dilluns la seva primera Assemblea General, ara que ja s’ha constituït legalment com entitat ciutadana.

Ha quedat ratificat la junta directiva, en un fet formal que no alterarà el procediment seguit fins ara que és el del consens a l’hora de prendre decisions. Adjunt les conclusions comunicades per la Plataforma.

Les conclusions de l’Assemblea son:

1) Incidir en el recordatori a la Batllessa de la seva promesa electoral de creació de Parc Central sobre les vies del tren des de la Plaça d’Espanya fins a Son Fuster. Com una iniciativa més per donar participació a la ciutadania hem posat a la seva disposició cartes per remetre a la Batllessa instant al compliment del seu compromís electoral.

2) Hi ha molta preocupació per la desaparició del Pont del tren de Bennàzar. Se considera un referent important a la ciutat i se rebutja la idea de l’Ajuntament de modificar les seves dimensions com si un element catalogat pel seu valor històric, es pugui alterar a voluntat i improvisadament. Se va acordar també incidir “in extremis” en aquesta qüestió.

3) També se considerarà molt important posar en evidència que la mobilitat a Palma tan sols es veuria perjudicada donant més facilitat als cotxes. Se considera que és enganyar a la gent fer creure que omplir de mes cotxes la ciutat beneficia als ciutadans. Es posà com exemple el tercer carril de l’autopista que tan sols ha empitjorat els taps circulatoris.

4) Les barriades de l’eixample no volen ser considerades barriades de pas. El Parc beneficiaria comercialment i socialment unes barriades mal cuidades pels governants de l’Ajuntament.

5) Se va coincidir en el compromís i el convenciment que guanyar el Parc de les Vies és possible perquè tan sols depèn de la voluntat política de qui governa i a les nostres mans està fer-la canviar.

6) Per últim també es considerar important transmetre a l’opinió pública que el transport públic i la creació de zones verdes son les gran consignes de futur.

PLATAFORMA PEL PARC DE LES VIES
25 octubre 2005.


Una resposta més, al PP de Santa Maria i el seu Diari d’extrema dreta

Manel | 24 Octubre, 2005 10:40

Ja fa uns mesos, es va realitzar a Secar de la Real una manifestació contra la manipulació informativa i la desinformació, especialment per part d’un mitjan de la extrema dreta associat al PP.

Dintre de la campanya de repressió que segueixen contra els nacionalistes de Mallorca, es dediquen professionalment a l’art dels dois i les mentides. Encara confonen ecologisme amb nacionalisme. Dos puntualitzacions podem fer: per una part, que UM, partit de caire nacionalista, defensa la política territorial i ambiental del PP; segon, la majoria dels partits d’esquerra són d’àmbit espanyol). També varen dir que Antich va fer d’abanderat de la festa, idò jo ni la veig veure! O que la plataforma està composta per músics i escriptors. Encara no saben que la Plataforma Salvem Mallorca aglutina plataformes i entitats que representen veus anònimes. I seguint amb la ignorància d’aquesta colla, diuen que estam en contra de la regeneració de Es Carnatge! No, el que NO volem és que la regasificadora estigui a Es Carnatge o es gastin 5 milions d’euros! en un jardí botànic en comptes de plantar arbres autòctons. I com aquestes... molts dois i mentides més.

Siguem idò, amb comentaris al comunicat del PP de Santa Maria

El PP qualifica la festa de «partidista i electoralista». Com ja vaig comentar a un article anterior, la plataforma defensa una política territorial i ambiental molt diferent a la que defensen el Pacte pel Retrocés del PP-UM. Com partidista i electoralista podem definir PP3 o la rapidesa a l’hora d’asfaltar Mallorca. No volen presentar-se a les eleccions amb tota Mallorca en obres. Arriben fins el punt de no deixar ni respectar el descans dels veïns de Jacint Verdaguer amb les obres, perquè són més importants les eleccions que el descans just dels veïns.

«La Junta Local del Partido Popular no entiende por qué Santa Maria tiene que ser anfitriona de un evento electoralista que critica las políticas de verdadero progreso impulsadas por el Govern de les Illes Balears».

Deixar Mallorca encimentada i asfaltada no és progrés. Una economia basada en la construcció no és progrés. El turisme de masses no és progrés. Fer forns d’incineració en comptes d’impulsar el reciclatge no és progrés. No invertir en la xarxa ferroviària i que els quilòmetres de xarxa estiguin bastant per de baix de la resta d’Espanya i Europa no és progrés. Que Mallorca dupliqui la mitjana de cotxes d’Espanya, Alemanya, o la resta de països nòrdics no és progrés. Destruir les zones humides no és progrés. Que la gent se’n vagi de Ciutat fart dels cotxes no és progrés. Que la gent se’n vagi a la part forana davant la impossibilitat de viure a Ciutat pels preus dels habitatges, provocats per l’especulació del sòl urbanitzable en mans de unes poques mans no és progrés. Els beneficis dels especuladors no és progrés. No complir el protocol de Kioto no és progrés. Posar 4 carrils de cotxes on el PP va prometre un parc abans de les eleccions no és progrés. Urbanitzar una zona d’Es Carnatge on el PP va prometre un bosc abans de les eleccions no és progrés. Destruir elements arquitectònics catalogats no és progrés, esgotar els recursos hidràulics i de boscos no és progrés,... Més bé, jo afegiria que tot l’anterior és retrocés.

Que les Illes tinguin una finançament per part de l’Estat Espanyol no és excusa, la prova la tenim en les prioritats del Govern de les Illes, ens endeuta per construir autopistes, no per incrementar les línies de tren, millorar l’educació o la sanitat. El deute que patim ara ens deixa sense recursos per necessitats presents i futures.

El PP no volia que el municipi es convertís en «el escenario de una manifestación radical y excluyente, que no reportará ningún beneficio a la localidad».

La Festa Salvem Mallorca era un acte obert a totes les persones que s’estimen altra política territorial i ambiental, que rebutgen una política sense futur i insostenible pel nostre territori. Un legat que hem rebut i que hem de retornar a les properes generacions, perquè l’ésser humà viu de la terra.

D’agrair és, el suport que ha donat el poble de Santa Maria del Camí que junt amb els grups musicals, voluntaris i ciutadans que han vingut a donar suport, han fet de la festa tot un èxit. Tots, sense cobrar ni un cèntim, perquè el patrimoni natural d’aquesta Illa així com el seu futur no té preu.

Una pregunta trampa del PP a la batllesa de Santa Maria: La demanen «si no ve necesario poder contar con unas carreteras seguras o si cree que el recién inaugurado tercer carril de la autopista de Inca no ha mejorado los desplazamientos a Palma». Bé, nam per parts:

1) La Plataforma Salvem Mallorca defensa unes infrastructures segures i respectuoses amb el mediambient. Per això defensam el transport col·lectiu i un pla coherent de carreteres. Han endeutat a les Illes per fer autopistes, dedicant a transport col·lectiu una quantitat ridícula (necessitem incrementar la xarxa ferroviària i la millora dels serveis d’autobusos entre municipis). El pla de carreteres és incoherent, irracional i sovint canvia perquè no tenen les idees clares. Les carreteres han d’ésser mes adequades a les distancies de les Illes Balears.

2) Les noves autopistes són rebutjables perquè:

  • NO solucionen els problemes de trànsit. Traslladen els embussaments a altres llocs, tal com han fet el tercer carril de l’autopista d’Inca, la circumval·lació i autopista de Llucmajor, la circumval·lació d’Inca, per posar uns exemples.
  • Afavoreixen l’ús del cotxe, provocant a mig termini més embussaments i més emissió de gasos d’efecte hivernacle.
  • Són perilloses. Les carreteres més segures son les carreteres desdoblades amb paret mitjanera, tal com defensa la Plataforma. Les autopistes afavoreixen la velocitat en comptes de la seguretat, i són les més destructives del paisatge i de l’habitat.
  • Desfiguren el territori. Amb imatges aeris podem veure l’impacte de les autopistes, dels camps de golfs, dels ‘escalestris’ de l’autopista fins a Sa Pobla,...
  • Alteren l’economia dels pobles. Què tenen en comú Inca, Llucmajor o Vilafranca per posar exemples? Estan llevant el petit comerç dels pobles, part de l’economia local, convertint-los en pobles dormitoris.

El PP diu que no entén «cómo la alcaldesa apoya una plataforma que critica que el nuevo Hospital Son Dureta se construya en suelo rústico cuando a su vez la propia alcaldesa propone construir la nueva escuela de la localidad en un solar que también está situado en suelo rústico».

Hem de dir, que els terrenys als voltants del Monestir de la Real té un interès paisatgístic i cultural, i que degut a la informació privilegiada donada per un ministre mallorquí, ara president de les Illes, va sofrir compres especulatives per gent ben coneguda. Al principi havien de reformar Son Dureta en comptes de construir un de nou, i quan encara no era públic es faria definitivament un de nou a Son Espases, certes persones afins a J. Matas es dedicaren a comprar els terrenys i a pensar en nous projectes immobiliaris als voltants. A més, podem afegir que la zona afectada és de les poques zones rurals que ens queda al Municipi de Palma (http://www.salvemlareal.org).

En qualsevol cas, el que millor podem fer és llegir l’Iniciativa Legislativa Popular, deixar-nos de la desinformació i manipulació del PP i el seus mitjans de comunicació i aportar idees per una Mallorca de futur.


INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR

Proposició de Llei per la qual s’aproven mesures d’emergència en matèria de protecció ambiental, d’infrastructures, ordenació del territori i espais naturals



El ecologista Jaume Matas diu que Greenpeace i el GOB practiquen un ecologisme “ineficaç”



FESTA PER LA LLENGUA, divendres 28 d’octubre

Manel | 23 Octubre, 2005 10:16

Amb l’actuació musical dels membres d’OBRINT PAS: Xavi Sarrià, Miquel Gironès i Marcos Úbeda

Presentació del nou curs
Desfilada amb el nou material
Vídeos, fotografies, etc.

Divendres, 28 d’octubre a les 19:30h
CASA CATALANA (Av. Compte de Sallent, Ciutat de Mallorca)

Organitza: Joves de Mallorca per la Llengua


El PP de Santa Maria considera que “Salvar Mallorca” és un acte electoralista i partidista

Manel | 21 Octubre, 2005 19:23

Electoralista i partidista? El que defensa aquesta plataforma és una política territorial i ambiental molt diferent a la que defensen el Pacte pel Retrocés del PP-UM. Només cal llegir la proposta de llei que aquesta plataforma volia que tramités el Parlament en la forma d’Iniciativa Legislativa Popular. Una proposta de llei que toca temes territorials i ambientals (construcció d’autopistes i autovies, camps de golf, parcs temàtics, ports esportius, ampliacions d’aeroport, grans instal•lacions sanitàries dins sòl rústic, parcs naturals, creixement urbanístic,...).


Massa impunitat la d’aquest Govern a l’hora de destrossar el llegat que mos havien deixat. Un tresor convertit en un parc temàtic de ciment i asfalt sense futur econòmic, i les institucions públiques en són les primeres responsables per no complir amb el deure. No volem que sigui tard, i per això, les persones que mos estimam les Illes actuam! Electoralista i partidista? Ja!

Una resposta més, al PP de Santa Maria i el seu Diari d’extrema dreta

Iniciativa Legislativa Popular: reacció i participació (Article d’opinió a Tribuna Mallorca)

El ecologista Jaume Matas diu que Greenpeace i el GOB practiquen un ecologisme “ineficaç”




El canvi climàtic intensifica el poder destructiu dels huracans

Manel | 21 Octubre, 2005 09:50

Referent als darrers huracans que arriben al Carib i voltants, xerrava aquesta setmana a un programa de la Televisió de Catalunya un dels homes del temps de TV3. La pregunta era quina relació havia entre la freqüència i força dels darrers huracans i el canvi climàtic.

Explicà que no sabia trobat cap relació amb la freqüència dels huracans, de fet el relacionava més amb els cicles naturals. Si remarcà però, que el calentament del planeta provocat pels efectes dels gasos hivernacle reforçava el poder dels huracans. El vapor de l’aigua del mar és el motor dels huracans, a més temperatura més vapor. I ja sabem el desglaç que sofreixen els pols del planeta.

Un dels països més afectats és, curiosament, el país més contaminant del món. Hem de recordar de fet, que Estats Units no ha signat el protocol de Kioto amb l’argument de que afecta la competitivitat de la seva economia. 


Xerren de democràcia però no hi saben que és

Manel | 20 Octubre, 2005 21:43

La Mesa del Parlament, controlada pel PP, ha rebutjat admetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular impulsada per la plataforma Salvem Mallorca. Una iniciativa ciutadana de protecció territorial, i un col·lectiu que vol fer-se sentir al Parlament que tant diuen que n'ha d’ésser proper als ciutadans.

Però ni la pluja ni el ciment aturaran aquest moviment.


Nota informativa de la Plataforma Salvem Mallorca:

El Parlament no admet a tràmit la Iniciativa legislativa Popular de protecció territorial

LA PLATAFORMA CRITICA LA DECISIÓ DEL PARLAMENT I ANUNCIA QUE EN ELS PROPERS DIES PRESENTARÀ UNA NOVA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR

A la roda de premsa celebrada avui matí, els representants de la Plataforma “Salvem Mallorca” han criticat la decisió de la Mesa del Parlament de les Illes Balears, de no admetre a tràmit la proposició de llei de protecció territorial que pel procediment d’iniciativa Popular havien presentat la setmana passada.

La decisió de la Mesa implica que no se podrà seguit la tramitació d’aquesta llei, impedint així el debat en el ple del parlament d’un tema que realment preocupa a la societat de les Illes balears. La institució que més receptiva hauria de ser a la sensibilitat social, ha tancat la porta a una iniciativa popular: massa vegades hem sentit el president del Parlament optar per obrir les portes del Parlament a la societat. Aquest d'ahir n'ha estat un bon exemple.

L’argumentació usada per la Mesa per aturar aquesta proposició de llei, se fonamenta en la diversitat temàtica de la llei (de fet només parla de protecció territorial) i pel fet de derogar una llei aprovada a aqueixa legislatura (de fet només deroga dues disposicions addicionals). Se tracta d’uns arguments absolutament sense sentit.

Per última, la Plataforma anuncia que als propers dies se presentarà una nova iniciativa legislativa popular de protecció territorial.


 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb