El bloc d'en Manel

Estimem Mallorca - Qui estima Mallorca no la destrueix!

Les Illes Balears, súper poblada i súper cimentada... però no n’hi ha prou

Manel | 31 Agost, 2005 13:53

Resumint:

Immobles per cada 1000 habitants:

Estat Espanyol: 485
Illes Balears: 525
Andratx: 914
Deià: 933
Santanyí: 928
Estellencs: 989
Alcúdia: 834
Banyalbufar: 782
Calvià: 823
Escorca: 770
Pollença: 767
Son Servera: 753
Manacor: 661
Palma: 426

Habitants per quilòmetre quadrat:

Estat Espanyol: 81
Illes Balears: 191
Alcúdia: 251
Calvià: 294


La Mallorca más turística ya tiene casi una vivienda por habitante (www.diariodemallorca.es)

Balears se sitúa en una media de 525 inmuebles por cada 1.000 residentes, frente a los 485 del conjunto de España

F. GUIJARRO. PALMA.

El crecimiento urbanístico de Balears y la proliferación de las segundas residencias ha hecho que algunas de las zonas más turísticas de Mallorca tengan ya edificada sobre su territorio casi una vivienda por cada uno de sus habitantes, un porcentaje que duplica la media estatal, según se pone de relieve en el fichero que Caja España ha realizado de cada uno de los municipios españoles.

Según los datos de la Asociación Hipotecaria Española, nuestro país es el Estado con la mayor tasa de viviendas por habitante de toda la Unión Europea. El informe de Caja España asigna al conjunto de las comunidades autónomas una media de 485 inmuebles por cada mil residentes. La situación se eleva en Balears hasta las 525, y en algunos municipios concretos, como Andratx, Deià o Santanyí se superan las 900. Y con un claro liderazgo por parte de Estellencs, donde se alcanzan las 989 por cada mil habitantes.

Las islas no son la comunidad con mayor número de viviendas construidas por cada residente, pero cuenta con un factor diferenciador de algunas de las zonas que lideran esta lista. Por delante del archipiélago aparecen Castilla-La Mancha, Castilla y León -que presenta el nivel más alto- o Extremadura, zonas que se caracterizan por la desertización de muchos de sus pueblos, un fenómeno inexistente en el archipiélago. Eso implica que su elevada tasa se debe al alto número de edificaciones que se encuentran abandonadas. También están por delante de Balears la Comunidad Valenciana y La Rioja.

A la hora de analizar la situación de las islas también hay que tener en cuenta que en Balears viven ya 191 personas por kilómetro cuadrado, frente a una media estatal de 81. Su elevado porcentaje de viviendas construidas por habitante supone, de este modo, que su nivel de ocupación de territorio con edificaciones es de los más altos del país.

Municipios con nivel alto

Los cuatro municipios mallorquines antes señalados, con tasas superiores a las 900 viviendas por cada mil habitantes, se caracterizan por el elevado número de propietarios de inmuebles procedentes de otros países, es decir, que su situación se explica por el carácter de segundas residencias de buena parte de sus edificaciones.

La lista de poblaciones con tasas notablemente altas, con cerca de las 800 residencias por cada mil vecinos o incluso por encima de esta cifra, incluye municipios como Alcúdia, Banyalbufar, Calvià, Escorca, Pollença o Son Servera. En esta última lista hay que destacar los casos de Alcúdia y Calvià. Si en España vive una media de 81 personas por kilómetro cuadrado y en Balears de 191, en estos dos casos se alcanzan los 251 y los 294 respectivamente, lo que implica que la saturación de su territorio con edificaciones es considerable. Manacor, que dispone de una importante zona turística además de su núcleo principal -con más peso de las residencias principales- se sitúa en los 661 inmuebles por mil habitantes.


El PSM proposa fer transitables els torrents de Ciutat per a vianants, ciclistes i esportistes

Manel | 31 Agost, 2005 08:28

Curiosa aquesta proposta:

Corredors ecològics

Bàsicament, el projecte del PSM preveu la transformació dels torrents en vies urbanes lliures de cotxes. És a dir, l'habilitació d'espais exclusius per a vianants, ciclistes o esportistes des de l'interior de la nostra ciutat cap a la mar.

El president del GOB, Macià Blázquez, valorà positivament la proposta dels nacionalistes i recordà que, a més del seu valor per a l'esponjament urbanístic, aquest tipus d'actuacions també presten un servei ecològic en la «connectivitat d'hàbitats». És sabut que algunes localitats de Catalunya fan servir aquesta mena d'actuacions com una eina eficaç per a la restauració ambiental i paisatgística de les ciutats, ja que «permeten unir espais naturals del municipi que el creixement urbanístic ha anat fragmentant i allunyant».

En aquest sentit, Blázquez assenyalà la importància que tindrà en un futur el parc de la Riera, alhora que lamentà l'oposició de l'equip de govern municipal a fer un «parc lineal» des de la plaça d'Espanya fins a Son Fuster a través de Jacint Verdaguer. El president del GOB destacà així mateix la importància que tenen els corredors urbans i ecològics per al control de les avingudes d'aigua a tots els torrents que solquen el municipi de Palma.

www.diaridebalears.com

El Govern Francés estudia reduir la velocitat en les autopistes per compensar la pujada del preu de la gasolina

Manel | 30 Agost, 2005 07:41

La idea és reduir la velocitat màxima de les autopistes en 15 quilòmetres per hora (actualment a 130 km/h) perquè omplir el dipòsit costi el mateix que abans de la pujada del preu del petroli.


Segons el Centre Oceanogràfic de les Balears, 20.000 tortugues són capturades a l’any

Manel | 29 Agost, 2005 11:33

Publicat a Diari de Balears, des del Centre Oceanogràfic ens expliquen el per què de la plaga de grumers d’enguany. Per una banda, està el fet que el medi és molt variable, la qual cosa fa que uns anys abundin més unes espècies que altres, sent més important en aquest cas, la freqüència amb la qual es reprodueix aquest fenomen. Per altra banda, ens trobem amb la captura de tortugues marines. Però, per tenir-ne una explicació més precisa es necessiten molts anys d’investigació.

«En el cas concret de la proliferació dels grumers es podria explicar perquè un dels seus depredadors, les tortugues marines, s'enganxen de manera accidental a les xarxes dels palangres. Les nostres dades ens indiquen que devers 20.000 tortugues són capturades cada any així. Si la medusa no té cap depredador, no hi ha res que en controli la població. Però aquesta no és la causa principal de la seva proliferació. N'hi ha d'altres, com l'augment de les temperatures o circumstàncies que canvien en determinats moments l'estructura de la mar, i això és beneficiós per a unes espècies i perjudicial per a les altres».

També mencionen l’encalentiment de la mar enregistrat durant les darreres dècades, que afavoreix la invasió progressiva d’algunes espècies de l’Atlàntic, amb el conseqüent desequilibri a la fauna i flora marina de la mediterrània.

El major problema per al medi marí però, és l’impacte humà, segons el director del centre de les Balears Federico Álvarez. La costa mediterrània, a més del seus habitants, ha de suportar els turistes que la visiten. El que duu a la urbanització irracional d’espais naturals i a l’increment del consum de recursos, alterant de manera artificial la costa. Ni la capacitat de regeneració de la pròpia natura és suficient per compensar aquests impactes, trobant-nos amb nous problemes.

Per exemple, la construcció i/o ampliació de ports esportius nàutics duu un canvi de les corrents marines que afecten les regeneracions naturals de les platges. A part, evidentment, tenim l’efecte sobre la posidònia i la resta d’éssers vius.


Comerciants i restauradors de Capdepera sol•liciten ajuda al Defensor del Poble contra el “tot inclòs”

Manel | 27 Agost, 2005 12:45

Més de 300 comerciants i restauradors de Capdepera han denunciat davant la fiscalia de l’Estat i el ministeri d’Administracions Públiques el sistema hoteler del ‘tot inclòs’.

La iniciativa, que esper que tingui seguiment en altres llocs de les Balears, ha sortit d’un petit comerciant de Cala Rajada que recollí 327 firmes d’altres autònoms.

“Pedimos la regulación mediante ley de esta calamidad y atropello público que nos priva gravísimamente de nuestro ejercicio de actividad laboral, tan necesario para asegurar el derecho y dignidad de los trabajadores y empresarios afectados de esta zona y de la Comunidad Autónoma”, publica Diario de Mallorca.

Com la resta de comerciants i restauradors de l’illa, a Capdepera sofreixen i es queixen del silenci i la permissibilitat per part del Govern amb el tot inclòs “competencia imperfecta que faculta con toda libertad y desorden un sistema de monopolio ilegal y usurpador".

El ‘tot inclòs’ suposa “un problema moral, social, fiscal, familiar i laboral” diuen. A més, de les dificultats per sol•licitar un préstec bancari degut la deterioració dels negocis.

La veritat és que no atura de créixer els hotels que ofereixen el ‘tot inclòs’, el qual, afegit al tipus de turista que ens du el turisme de masses defensat pels hotelers i Govern no dibuixa un panorama massa bo per al futur dels petits comerciants. No crec però, que als hotelers del Govern pepero els preocupi massa aquests petits comerciants, sobretot, quan molts d’ells encara els vota...


N’hi ha tantes de urbanitzacions que s’han de repetir els noms

Manel | 26 Agost, 2005 09:22

L’Ajuntament de Manacor reclama a l’Ajuntament de Marratxí que eviti que una de les urbanitzacions de Marratxí dugui el nom de Son Macià. És clar, arriba un moment que s’han de repetir els noms o posar per exemple “Son Macià XII”.

L’associació de veïns de Son Macià de Manacor ha sol·licitat al seu Ajuntament que eviti l’existència de dos nuclis a l’illa amb el mateix nom, per evitar problemes com els errors de correu postal que ja s’han produït.


El carrer Jacint Verdaguer, de potes enlaire

Manel | 25 Agost, 2005 09:38

Les obres sempre provoquen molèsties, però les obres de soterrament del ferrocarril ben bé poden servir per entrenar-se del que serien quatre carrils de cotxos que l’Ajuntament vol regalar a Ciutat. I està clar que l’Ajuntament vol que finalitzin aviat (encara que sigui fent feina de nit) perquè les eleccions no són tan lluny.

“hem tornat de les vacances i hem trobat les rajoles de la cuina al terra”

“a una columna exterior ha aparegut un crui que la separa quasi per complet del sòtil. Vàrem consultar amb un dels arquitectes de la finca, però ens va dir que no era rellevant, perquè es tracta d'una estructura decorativa que no aguanta res, però, i si cau damunt algú?”

“molt de renou i molta pols, de vegades fins i tot m'he de prendre una aspirina per fer-me passar el mal de cap”

“el renou és insuportable i, a més, no s'aturen a l'hora que els toca, sinó que continuen fins més tard. A vegades els he vist a les onze o a les dotze recollint els materials”

“sempre hem estat en contra de l'aire condicionat, però amb la quantitat de pols que amollen és impossible tenir obert i per estar frescs vàrem haver d'instal·lar-ne un”

“es queixa que el seu home no pot descansar correctament, perquè com que fa feina els vespres, dorm de dia i amb aquest renou no es pot de cap manera”

“tenc un bebè que no pot dormir per culpa de les màquines. Si vull que descansi una horeta he de tancar totes les portes i ficar-lo a l'habitació més allunyada del carrer”

“l'altre dia eren les dotze de la nit i encara feien feina, si ho fan així, nosaltres quan dormim?”

“a les sis o sis i mitja et desperta el xiulet del darrer avís per als passatgers, poc després comencen la feina i així fins a les onze de la nit o més”

“ens queixam de vici, perquè està clar que amb obres hi haurà pols, però jo personalment crec que valdrà la pena esperar fins el 2007. Soterrar el tren és un deu, aquest pas a nivell que hi ha aquí (Jaume Balmes amb Jacint Verdaguer) era tercermundista” (quan te fiquin 4 carrils de cotxos et queixaràs de vici...)

www.diaridebalears.com


El Valor de lo diminuto.

"Mallorca , esta isla pequeñita, en donde crece día a día el cemento y el asfalto, posee todavía, valiosísimos pero diminutos paraísos naturales, frágiles por estar amenazados por la especulación, y valiosos por su escasez. Estos deberían de ser valorados, respetados y cuidados como pequeñas joyas. El patrimonio de Mallorca es lo natural. Millones de personas vienen cada año para disfrutar de un clima privilegiado en un entorno natural, cada día mas distorsionado y ahogado por la invasión del hormigón y el asfalto. El futuro pasa por conservar, incluso expandir los espacios naturales.¿Porqué es tan dificil de entender?" Editorial a http://www.parcdelesvies.org/






El doble llenguatge del PNB, CIU i UM

Manel | 24 Agost, 2005 09:06

Article del jurista Javier Ramos al diari Gara:

PNV, artistas del lenguaje

Hay que reconocerlo. Algunos dirigentes del PNV llevan 110 años engañando al pueblo sin que apenas se note. O tal vez no y sea esa parte del Pueblo indolente la que permite esta ambigua situación. Lo cierto es que, de vez en cuando, los burukides actualizan el lenguaje para decir lo mismo, a saber: ¡qué bien se vive en España, contra España! Sueldos, cargos, adjudicaciones a dedo, visa oro, ¡cómo van a «independizarse» de la vaca! Ahora lo llaman co-soberanía, que es como cojo-chollo pero para otros 100 años. La cosa es bien sencilla.

Se puede ser co-soberano si se tiene previamente soberanía. Como se es co-propietario si previamente se tiene una participación en determinada propiedad. Lo que no admite ni el lenguaje, ni la política ni, menos aún, la lógica es confundir la propiedad con la gerencia del negocio. El PNV gestiona un negocio ajeno. Vive bien por ello y se nota. Pero no puede pretender co-soberanía con los estados español y francés porque, como suele decirse, nemo dat quod non habet.

Se es tan dependiente hoy en Europa como quieran serlo cada uno de los estados que la componen quienes, por cierto, siempre pueden volver a su primigenia independencia. Ellos no han perdido un ápice de soberanía, simplemente han establecido unas reglas comunes para gestionar ciertos aspectos de su economía, que no es lo mismo. Euskal Herria no puede decidir nada. Tan solo gestiona cierto poder delegado y reversible de los estados español y francés. Su cosoberanía se agota en poder dirigir el tráfico y una suculenta Hacienda Pública de la que servirse, siempre y cuando el Tribunal Constitucional español no vea en ello aspectos básicos de la soberanía nacional, la única, la española, por supuesto. Se nos dice soberanía compartida por no decir «están verdes» y yo no alcanzo. Y, además, ni el Estado español ni el francés admitirán nunca de grado compartir soberanía. Menos aún con este pequeño pueblo pirenaico. La soberanía, como el poder, ni se pide ni se otorga y desde luego, nunca se reparte.

Otra cosa es que la base social del PNV sepa y acepte el engaño. Ahí me callo, que sarna con gusto no pica. Pero pretender insultar a la inteligencia del vasco afirmando que el concepto de autodeterminación se ha transmutado del independentismo del siglo XIX a la ‘co-soberanía’ del siglo XXI es de carcajada general.

Ocurre sin más que, como en tantas ocasiones, el PNV se prepara para el enésimo pacto con el PSOE y para ello tiene que contentar a unos y a otros. A sus bases para que no se le vea el plumero y a los nacionalistas españoles para que no se cansen del capataz inepto y le corten el grifo definitivamente. Bien. Dicho de otra manera, evitar a toda costa que se puedan materializar los postulados de la parte abertzale consecuente: EA y ezker abertzalea. Si, al menos, lo reconocieranŠ Pero no. El truco consiste en llamarse abertzales para seguir gestionando el poder español en Euskal Herria. Es lo mismo que acontece en esas grandes empresas situadas en territorio vasco. El dueño: de la oligarquía de Neguri, votante del PP y con domicilio en La Moraleja (Madrid). El gerente: el fiel y bueno de Patxi, del PNV de toda la vida y que reside en Lemoa, junto a la empresa.

Una cosa es aceptar la cada vez mayor volatilidad del capital, el único que, en efecto, no conoce patrias ni soberanías y otra muy distinta pretender que los actuales estados no poseen capacidad de decisión sobera- na. Si por algo molesta al imperialismo la dignidad de Cuba o Venezuela es por las decisiones que adoptan para regir sus destinos con plena soberanía y sin sumisión al poderoso vecino del norte.

Josu Jon miente y embauca. Ya lo dijimos con el famoso ‘plan Ibarretxe’, que no pensaban para nada llevarlo adelante. Sólo era un truco más para intentar desactivar la enorme apuesta ideológica de la izquierda abertzale por construir una Euskal Herria libre y dueña de su destino. Había que ganar tiempo. Eso era todo. ¿Quién se acuerda ahora del mismo? No el PNV, desde luego. Consiguieron lo que querían, otra legislatura para el negocio, y ahora tienen que sacar de la chistera el siguiente conejo: la soberanía compartida.

«Nada ha de imponerse, nada ha de impedirse». Bonitas palabras de celofán. Puro marketing electoral. G. Washington debió utilizarlas allá por 1783 y los generales ingleses, anonadados, declararon: ¡caramba, George, haberlo dicho antes! Así sí, hombre, con educación. Y se marcharon de regreso a Londres.

Ya en las postrimerías del siglo XX Chequia y Eslovaquia se hicieron co-soberanas. Y Lituania. Y Croacia. Las dos Alemanias se unieron, co-soberanamente. Claro, eran países socialistas y había que acabar con ellos de cualquier modo. Entonces era posible. No sueñe Josu Jon con que las burguesías española y francesa sean tan condescendientes con el caso vasco. Mucho nos tememos que aquí no valen co-soberanías y menos si es para construir el socialismo.

Pero, al menos, no se confunda ni pretenda confundir a los demás queriendo hacernos ver que la librea de mayordomo que porta es la vestimenta de un hombre libre. Su papel, desde hace 110 años, es el de servir la mesa del amo. Lo siento por Sabino Arana y por la gente que honra su memoria. Ser comunista no me impide reconocer a quienes luchan con denuedo por reparar las injusticias nacionales, como bien sé que muchos nacionalistas combaten a diario la injusticia social.

Dicen que los pueblos tienen el gobierno que se merecen. Me molesta tener que aceptarlo. Aunque en esas ocasiones, también me acuerdo de otra gente que lo da todo por nada y es cuando compenso mi decepción con una sonrisa. Hay jóvenes en Euskal Herria que son un auténtico tesoro. -

www.gara.net

L’autopista de Llucmajor col·lapsa el poble i la carretera cap a Campos

Manel | 23 Agost, 2005 11:39

Senyor Matas i Senyora Cabrer, per què no deixau doblers per al tren? Hem de continuar sent tercermundistes en transport públic?

Efectes d’una autopista entre altres (Publicat a Diario de Mallorca – edició del 23 d’agost)

La autopista colapsa el pueblo y la carretera de Llucmajor

Gente de Manacor, Felanitx y Porreres utiliza esta ruta para ir a Palma desde que está la autovía

MIQUEL ADROVER. PALMA.

La carretera de Campos a Llucmajor está totalmente colapsada y saturada de vehículos. Esta situación ocurre desde que a principios del mes de julio se abrió al tráfico la autopista que conecta Llucmajor con Palma y varias semanas antes ya se había inaugurado la variante que enlaza la autopista y desemboca aproximadamente en la mitad de la carretera Campos-Llucmajor.

Esta situación de colapso también la está viviendo el municipio de Campos, en especial los fines de semana, en que gran cantidad de vehículos acuden a las zonas costeras del sur. Una prueba de la saturación de esta ruta es que durante este mes de agosto ha habido dos accidentes mortales y hasta cinco con heridos de consideración.

El problema se está generando porque mucha gente de Manacor, Felanitx, Porreres, e incluso Montuïri, utiliza las vías del municipio, la carretera de Campos a Llucmajor y después las autopistas para desplazarse a Palma y viceversa. Antes todos estos conductores utilizaban rutas alternativas, básicamente la carretera Palma-Manacor y el tramo Montuïri-Palma. La utilización de la ruta Campos-Llucmajor-Palma es todavía más intensa desde el momento en que la carretera Palma-Manacor está en obras por la construcción del desdoblamiento.

El doble de vehículos

Según datos del ayuntamiento de Campos, el número de vehículos que pasan por el municipio se ha doblado en los últimos meses a raíz de la puesta en marcha de las vías rápidas. Se calcula que antes discurrían por esta carretera una media de 12.000 coches al día y en estos momentos la cifra está en torno a los 25.000 vehículos.

Algunos sábados y domingos las retenciones en la carretera de Campos a Llucmajor han superado los 12 kilómetros y han llegado desde la rotonda de acceso a la autopista hasta las carreteras de Santanyí y de la Colònia Sant Jordi, varios kilómetros antes de llegar a Campos.

El alcalde campaner, Andreu Prohens, reconocía que "el número de vehículos se ha más que doblado desde la puesta en marcha de la autopista". El primer edil indicó que los fines de semanas la saturación del municipio y el tráfico en la carretera que conecta desde Campos con la autopista es "muy elevada".

En estos momentos la circulación por esta carretera en cualquier hora del día es de caravana y es totalmente imposible poder adelantar ante la gran cantidad de vehículos que por ella transitan.

Otro problema que afronta esta carretera y que este periódico ya publicó el pasado mes de julio con las pertinentes reclamaciones de los alcaldes de la comarca del Migjorn es el cambio brusco de trazado.

Los conductores, después de circular durante unos 27 kilómetros por una vía rápida a una velocidad máxima de 120 kilómetros a la hora, desembocan en una carretera de sólo dos carriles y con una velocidad que en ningún momento puede superar los 80 kilómetros a la hora por la saturación de la misma.

Además, en estos momentos los coches deben frenar por completo al final de la autovía porque deben acceder a una rotonda para tomar la carretera de Campos.

http://www.diariodemallorca.es/

Noves urbanitzacions a Palma, Llucmajor i Campos camuflades d’Àrees de Reconversió Territorial

Manel | 22 Agost, 2005 11:49

Les DOT (Directrius d’Ordenació Territorial) permeten als plans territorials crear Àrees de Reconversió Territorial amb l’objectiu de restituir o millorar el paisatge rural o urbà mitjançant la reutilització i l’esponjament de les zones degradades.

La realitat és la contraria! És un instrument que dóna més flexibilitat per poder urbanitzar, tal com denuncia el GOB: “es tracta d’operacions a la carta, i una manera de crear sòls edificables a canvi de petites operacions de reconversió o simplement a canvi de certes cessions”.

Per exemple, a Campos es tramita l’adaptació de 934.027 m2 nous de sòl edificable amb capacitat per a 5.173 habitants, a canvi de reconvertir 13.840 m2 a Sóller i a Pollença i l’eliminació de 284 places hoteleres.

Un altre exemple de finals de l’any passat: volien urbanitzar els 211.000 m2 de Son Massot a Calvià, a canvi de l’enderrocament d’un hotel a una zona inedificable que està afectada per la Llei de Costes.

Com ja han fet amb la LECO (Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental), creen lleis per fer creure que protegeixen però només faciliten el que ara és el motor de l’economia balear: la construcció i el turisme residencial.

El GOB denuncia urbanitzacions camuflades d’Àrees de Reconversió Territorial
5.175 NOUS HABITANTS i 934.027 M2 DE NOVES URBANITZACIONS A CAMPOS



Si estimes "es Port" no el Matas!!!

Manel | 22 Agost, 2005 08:44

Les plataformes en defensa de Mallorca no aturen de fer feina ni durant l'estiu. La Plataforma "Quin Port volem?" de Portocolom és una d’elles: http://diari_interactiu_de_larc-46.lamevaweb.info/category/241/5468





NO a la concessió minera Can Canonge – Sa Punta

Manel | 19 Agost, 2005 07:33

Durant les festes de Sant Llorenç des Cardassar em vaig trobar una taula de recollida de firmes on denunciaven la concessió minera:


Dins una àrea de xalets, d’ametllers i figueres, de garrovers i oliveres i molts d’altres fruiters més. En mig d’aquest paradís una quadrilla de llests sense escrúpols ni permís, han trobada sa manera que algú les concedís una concessió minera.

Per fer-se ric no cal fotre a ningú



En relació a la concessió minera Can Canonge – Sa Punta concedida a l’empresa “Hijos de Miquel Mascaró S.A., manifestam la nostra oposició pels següents motius:

1.- Que l’existència de dita concessió suposa una important pèrdua de valor de les propietats situades dins l’interior de les cinc quadrícules mineres, vist que l’únic ús permès és l’extractiu i que les mateixes podrien arribar a ser expropiades en base al que disposen els articles 62.2 i 105 de la llei de mines.

2.- Que és una concessió administrativa atorgada amb l’únic fi de garantir el subministrament de pedra calcària a una fàbrica privada, és a dir, augmentar el benefici particular d’una societat mercantil, que res aporta a l’interès general.

3.- Que l’expropiació sol·licitada persegueix la continuació d’una activitat molesta, insalubre i perillosa que ja fa massa anys que han de suportar els veïnats.

4.- Que, d’acord amb la llei de mines s’hauria de donar prioritat als propietaris dels terrenys afectats per l’explotació de l’eventual riquesa minera, cosa que no s’ha fet en aquests cas, pel fet de no haver-se notificat mai ni la sol·licitud, ni la tramitació, ni l’atorgament de la concessió administrativa que ara suposadament empara l’expropiació interessada.

5.- Que l’expropiació sol·licitada permetrà la continuació d’una explotació que provoca greus i evidents danys al medi ambient, singularment d’impacte paisatgístic, que no han estat convenientment avaluats ni autoritzats al no contemplar els antics estudis realitzats la nova zona a expropiar, pel que resulta injust, imprudent i inadequat seguir endavant amb aquesta expropiació sense comprovar abans aquests extrems.

6.-. Que, a més, en la mateixa zona a expropiar, y en el seu radi d’influència d’un quilòmetre, s’hi troben nombrosos monuments megalítics protegits el propi planejament municipal (NNSS publicades en el BOCAIB de 1 de novembre de 1994), entre altres els següents jaciments afectats: el 02.A.1208. SA PUNTA (IV); EL 02.F.1218. SES TALAIES; I EL 02.P.1221 TORRE NOVA (veure articles 31.b y 36.c de les NNSS de Sant Llorenç).

Foto de ses cases de Sa Punta de Pep Torro (el forat és impressionant!): http://www.telefonica.net/web/torro/punta.jpg



Un domini .CAT pel català a internet

Manel | 17 Agost, 2005 10:19

Sembla que aviat comptarem amb un domini .CAT a internet.

“El domini .cat ja ha rebut el vist-i-plau de l'ICANN i només espera la formalització d'aquest vist-i-plau, que hauria hagut de tenir lloc aquesta matinada. Les adreces de web i mail amb el domini .cat seran operatives pocs mesos després del moment en el qual es formalitzi l'acord, que serà molt probablement en la reunió del mes de setembre del secretariat de l'ICANN.”

A VilaWeb: http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1481284

Campanya per un domini .CAT http://www.puntcat.org/


Dijous posaran en funcionament la central nuclear de Vandellòs II

Manel | 16 Agost, 2005 19:40

El reactor nuclear de Vandellòs II du 5 mesos aturat pel CSN (Consejo de Seguridad Nuclear) degut el problema de corrosió del sistema encarregat de refrigerar el reactor, el qual generava fugues. El problema es va generar el 25 d’agost del 2004, considerat pel CSN com el segon incident més greu ocorregut a l’Estat Espanyol.

Només la denúncia de Greenpeace al febrer i les posteriors pressions sobre el CSN van revelar el motiu exacte de l’incident, la gravetat d’aquest i la posterior aturada del reactor nuclear el passat 17 de març. La falta de transparència per part de Vandellòs II del greu accident ocorregut l’agost del 2004 va quedar evident.

Les previsions són que dijous Vandellòs II comenci de nou a funcionar.

El CSN no debe autorizar el arranque de Vandellós-2 mientras incumpla el plan de actuación
Greenpeace insta al CSN a hacer público el grado de cumplimiento de las acciones exigidas tras el suceso de corrosión del Sistema de Agua de Servicios Esenciales




Volien callar la veu pacífica de l’esquerra nacionalista d’Euskal Herria i no van poder

Manel | 15 Agost, 2005 18:31

És preocupant que després d’una manifestació pacífica que cerca precisament això, una taula de diàleg a favor de la pau, el Govern Basc utilitzi l’Ertzaintza per provocar el caos i ferir fins i tot a turistes i ancians; preocupa que dins el PNB sorgeixi una veu, que empresonada per la gran i poderosa patronal basca i dividint el partit, proposa una sobirania compartida sense que encara el poble Basc sigui sobirà. I més preocupant encara, per què els polítics nacionalistes espanyols no volen la pacificació d’Euskal Herria. Els preocupa potser l’últim pas cap el dret d’autodeterminació del poble Basc: el fi de la violència?

Libertad Condicionada

Trabajar hasta morir... ¿por Euzkadi?


 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb